Amb l'Espanyol, tota precaució és poca

He estat donant mol­tes vol­tes a la con­veniència d'escriure aquest arti­cle i aquest mateix fet –els dub­tes– és el que m'ha aca­bat de deci­dir. No s'hau­rien de tenir més mira­ments a ser crítics amb l'Espa­nyol dels que es tenen amb el Barça i, en canvi, no és així.

He de poder dir que l'Espa­nyol va ficar els peus fins al fons de la galleda amb l'esti­ra­bot del #wefe­el­Sa­moa a propòsit del vídeo pro­mo­ci­o­nal del Barça i Turisme de Cata­lu­nya per pro­mo­ci­o­nar el país a l'estran­ger.

Els sen­ti­ments de cadascú són intrans­fe­ri­bles, però ara no par­lem d'això. Estic tan segur que el publi­cista que va dis­se­nyar la cam­pa­nya podria haver tro­bat un lema que tre­pitgés menys ulls de poll que Si sents el Barça, sents Cata­lu­nya com que és aquest mateix publi­cista qui coneix més bé el mer­cat i quins són els eslògans i les eines de pro­moció més efec­ti­ves. I, que s'hi posi fulles qui no ho vul­gui enten­dre, el Barça (i Messi) són mar­ques uni­ver­sals que venen a tot el pla­neta i l'Espa­nyol no és encara cone­gut ni a la Xina del seu pro­pi­e­tari. Com ho és Bar­ce­lona i no Cata­lu­nya, mal que ens pesi.

Tar­ra­gona no s'indig­narà perquè Turisme de Cata­lu­nya uti­litzi Gaudí com a imatge en lloc del con­junt arqueològic de Tàrraco. Estem par­lant del negoci turístic que –mal li pesi a l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i a altres detrac­tors– sosté una gran part del PIB català. I amb això no s'hi juga.

Sem­pre m'ha sem­blat que l'Espa­nyol es farà gran quan vagi a la seva i es des­pren­gui d'aquesta fixació –sovint obses­siva– que el fa estar tan pen­dent del que passa a l'entorn del Barça com de la seva pròpia rea­li­tat. El Barça i l'Espa­nyol no són rivals en la lliga, només ho són dos cops l'any. Creia que l'arri­bada del nou pro­pi­e­tari xinès acce­le­ra­ria el neces­sari des­a­com­ple­xa­ment del club, però de moment no ha estat així. I és una llàstima, perquè estar pen­dent dels altres dis­treu i frena el progrés. Ja es va veure amb la crítica irra­ci­o­nal cap a Qui­que Sánchez Flo­res quan va gosar pro­fes­sar admi­ració fut­bolística per Leo Messi després d'un reci­tal d'un juga­dor a qui aplau­dei­xen arreu, excepte allà on odien el Barça.

Cata­lu­nya té unes 18.000 enti­tats espor­ti­ves. Més enllà de l'Espa­nyol, només Jordi Villa­campa –pre­si­dent del Joven­tut, un altre club que també és rival del Barça només dos cops l'any, però que no s'acaba de des­pren­dre de l'anta­go­nisme ances­tral– s'ha mani­fes­tat en el mateix sen­tit que l'Espa­nyol. És simp­tomàtic que la resta no hagi fet cas a la crida, i no s'hi val a dir que el Barça els té segres­tats perquè si el cri­ti­quen no els dei­xarà juga­dors perquè ja no ho fa.