El futbol argentí està malalt. Ho està des de temps immemorials i des de tots els vessants. El mal està estès, des de la federació fins als clubs, des de la lliga fins a la selecció, i només la passió desinteressada d'un país que mor pel joc el manté com un viver inesgotable de talent. Des d'alguns estaments del futbol argentí s'ha justificat la crisi de resultats de les seleccions de base albiceleste per una qüestió de fornades, perquè no està proliferant tant talent com abans. Però que ningú s'enganyi, l'Argentina segueix produint jugadors tan o més bons com abans. Una altra cosa és que se'ls doni l'estructura i el brou de cultiu necessari per evolucionar. I ja fa temps que això no passa, que l'exportació de futbolistes s'ha convertit en un motiu final i compulsiu de la majoria de clubs, només ofuscats a alleugerir balanços econòmics deficitaris. Tant com els d'una Associació de Futbol Argentí (AFA) que està intervinguda i que ja fa temps –com a mínim el que es veu en mundials i sud-americans sub-20– que té enormes dificultats per instaurar una manera de jugar homogènia i en sintonia amb l'absoluta, que també funciona a cop de volant sobre les espatlles d'un Messi a qui es reclama amagar totes les vergonyes d'un sistema trencat. “Estem en crisi terminal”, va senyalar dimarts el president de la República, Mauricio Macri, anunciant que l'estat ja no finançarà el futbol amb la plataforma coneguda com Futbol para Todos i instant els clubs a pagar impostos. Macri, expresident del Boca Juniors entre el 1995 i el 2007, donava així una nova punyalada a un futur tèrbol i que s'acumula a unes últimes notícies poc encoratjadores, amb alguns clubs, entre els quals hi ha l'il·lustre Newell's Old Boys de Messi, que s'han negat a començar la pretemporada tal com estava prevista per endarreriments en els pagaments dels salaris. “Hi ha dotze dels vint equips de primera que estan incendiats. No volem parar, però no podem començar així, amb jugadors i treballadors sense cobrar”, anunciava ahir el vicepresident del San Lorenzo, Marcelo Tinelli. I és que Messi, és la punta d'un iceberg que navega a la deriva.