Deia Waldo Emer­son, poeta i pen­sa­dor nord-ame­ricà, que “els rep­tes con­ver­tei­xen la vida en interes­sant; i superar-los és el que fa que tin­gui sen­tit”.

No és habi­tual que algú que ha estat sis cops all-star i ha acu­mu­lat 166,7 mili­ons de dòlars en les seves catorze tem­po­ra­des en l'NBA vin­gui a Europa –i no pre­ci­sa­ment a un equip cap­da­van­ter, ni que jugui l'Euro­lliga– i acce­deixi a ser sim­ple­ment un ele­ment més de l'engra­natge. És tan inu­sual tot ple­gat que, quan Amare Stou­de­mire va anun­ciar que fir­mava dos anys pel Hapoel Jeru­sa­lem, hi havia recels a creure-se'l. Encara estan fres­cos en la memòria els casos d'Iver­son (Besik­tas) i Lamar Odom (Basko­nia), fias­cos perquè ni la ment ni el cos esta­ven pre­pa­rats per com­pe­tir a l'elit. Stou­de­mire és una altra història i els fets han d'haver con­vençut fins i tot els més incrèduls, els que intuïen que la seva arri­bada a Israel era un gest de cara a la gale­ria perquè, des del 2013, era pro­pi­e­tari del 7% del club. Pre­ci­sa­ment per evi­tar sus­picàcies, va des­pren­dre-se'n en el moment de fit­xar i va endur-se tota la família amb ell, per acom­pa­nyar-lo (dona, qua­tre fills, la sogra i fins i tot un xef per­so­nal).

Des que l'estiu del 2010, el del seu fit­xatge pels Knicks, va viat­jar a Jeru­sa­lem per inda­gar més en les seves arrels jue­ves, de part de mare, en va que­dar fas­ci­nat. I hi ha anat estre­nyent llaços fins a resi­dir-hi ara, “fugint de la vani­tat, essent jo mateix”, i assu­mint-ne hàbits pro­pis, com un més. Però, el seu repte, el que tenia entre cella i cella, era l'adap­tació a l'estil euro­peu de bàsquet. El fet de jugar en pave­llons sense gla­mur, amb un tècnic italià (Pia­ni­gi­ani), un estil dife­rent de joc i nor­mes noves. Als seus 34 anys, les lesi­ons li han fet per­dre aquell pri­mer pas devas­ta­dor, però té intel·ligència, força, ètica de tre­ball i foc inte­rior per sor­tir a com­pe­tir, sigui on sigui. No força res ni és ego­ista (11,1 punts amb un 62,5% en tirs, en 23 minuts a l'Euro­copa) i deixa que el joc flu­eixi. Tard o d'hora, el bus­carà, com dime­cres a Sant Peters­burg. Un exem­ple.