Opinió

Sense ànima

Per devoció, el Barça de bàsquet no pensa en els joves per incorporar-los al primer equip malgrat el potencial que hi ha. Ni guanyant ni perdent

Hi ha un debat obert fa dies del que viu i com ho viu espor­ti­va­ment el Barça de bàsquet. No aixeca el cap. Acu­mula der­ro­tes. Li costa gua­nyar. Està en una dinàmica de joc poc afor­tu­nada sense entrar en gai­res detalls. El ren­di­ment de l'equip evi­den­cia els seus defec­tes i posa de mani­fest la poca ini­ci­a­tiva i les rei­te­ra­des erra­des que acu­mula a cada par­tit. Tot ple­gat genera poca con­fiança mal­grat els can­vis fets i les incor­po­ra­ci­ons que cada tem­po­rada es fan per ajus­tar una plan­ti­lla on sem­pre s'acaba amb Navarro i uns quants més. L'equip no té ànima. O l'ànima és Navarro i no té subs­ti­tut. Es té la impressió que no es ren­di­bi­lit­zen els fit­xat­ges que es fan i que pre­ci­sa­ment no són retalls de final de tem­po­rada. Van triar, per exem­ple, un base valo­rat i reco­ne­gut que té empenta i que aporta espec­ta­cle. És més dubtós que aporti direcció en moments deci­sius. Arrisca, però també ho fa quan no toca. Hi ha detalls de les estadísti­ques que aquesta tem­po­rada diuen ben poc dels blau­grana. Les lesi­ons els afec­ten massa i durant els par­tits la con­cen­tració des­a­pa­reix massa ràpid en bene­fici de l'adver­sari. El pre­si­dent blau­grana, Josep Maria Bar­to­meu, ve del bàsquet i s'ha ins­tal·lat al fut­bol pen­dent ara de reno­var Messi pels segles dels segles, però sap que per devoció el Barça de bàsquet no pensa en els joves per incor­po­rar-los al pri­mer equip mal­grat el poten­cial que hi ha. Ni gua­nyant ni per­dent. Hi ha alguna excepció des­ta­cada en la història recent, com el mateix Navarro o Gasol, per no anar fins a l'època de Sibi­lio, Epi o Solozábal. Si fos per obli­gació, més econòmica que espor­tiva, pro­ba­ble­ment veuríem algun jove del plan­ter al Palau Blau­grana acom­pa­nyant el pri­mer equip i no només per fer la roda d'escal­fa­ment. És cert que en una dinàmica de mals resul­tats es fa com­pli­cat fer entrar la gent de la casa, però no cal espe­rar aquests argu­ments per no fer-ho. Cal més deter­mi­nació. Hi ha una bona feina feta en les cate­go­ries infe­ri­ors i un gra­pat d'espor­tis­tes que des­ta­quen en la pràctica d'aquest esport i en les com­pe­ti­ci­ons inter­na­ci­o­nals de les selec­ci­ons, igno­rats per fer el pas. Li passa al Barça i els passa a bona part dels equips de l'ACB que varien cada tem­po­rada les seves plan­ti­lles sense dei­xar-nos temps a saber-nos de memòria els noms dels juga­dors. No cal que facin ara la prova, però segur que no recor­den els noms dels juga­dors de la plan­ti­lla d'aquesta tem­po­rada del Barça. O de la Penya. O del Man­resa, per par­lar dels de casa. Les reno­va­ci­ons habi­tu­als de les plan­ti­lles mal­grat les nor­ma­ti­ves actu­als debi­li­ten la implan­tació d'aquest esport. I afecta els grans i els petits.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.