El 24 de setembre del 1988 es va viure a l'estadi olímpic de Seül un dels moments més vibrants de la història de l'esport. En la final dels 100 metres, Ben Johnson va guanyar el mite Carl Lewis amb uns estratosfèrics 9.79. Només 48 hores més tard, el món es va despertar amb la notícia que el velocista canadenc havia donat positiu per un anabolitzant. 25 anys més tard, el documental 9.79 va arribar als budells d'aquella final. Va entrevistar els vuit finalistes d'aquella prova i va demostrar que no només Johnson havia fet trampes. Amb l'excepció del nord-americà Calvin Smith i el brasiler Robson da Silva, la resta van tenir algun cop problemes amb substàncies prohibides. Alguns amb sancions, com el britànic Linford Christie, el nord-americà Dennis Mitchell, el canadenc Desai Williams i el jamaicà Ray Stewart. Fins i tot el 2003 es va saber que Carl Lewis va donar positiu per estimulants i broncodilatadors en els trials dels Jocs de Seül però que el comitè olímpic dels Estats Units va exonerar-lo en secret. Alguns consideren que aquella carrera va canviar la lluita contra el dopatge. Han passat 39 anys i tornem a ser al cap del carrer. Aquesta setmana hem sabut que el jamaicà Nesta Carter va donar positiu per metilhexanamina en els Jocs de Pequín. De retruc, han retirat l'or olímpic a l'equip de Jamaica del relleu 4x100 i Usain Bolt s'ha quedat sense tres triplets consecutius en cites olímpiques (passa de nou a vuit ors). Però la dada més esfereïdora és que cinc dels sis atletes més ràpids de tota la història han donat positiu per dopatge. Menys Bolt (9.58), Tyson Gay (9.69), Yohan Blake (9.69), Asafa Powell (9.72), Justin Gatlin (9.74) i Nesta Carter (9.78) han fet trampes. I si ampliem el prisma, després de les reanàlisis de les mostres dels Jocs de Pequín i Londres hi ha hagut 98 positius sancionats (61 del 2008 i 37 del 2012). De Ben Johnson a Nesta Carter han passat 29 anys i una dècima. Estem davant un altre 9.79.