El penúltim desfici del Barça de bàsquet va completar-se divendres amb una improvisada atenció als mitjans de Rodrigo de la Fuente, quatre minuts de missatge articulat des de l'obvietat i amb aquella crossa pròpia dels discursos en blanc i negre que denota la més opaca de les indefinicions: “Ara toca estar tots units i lluitar.”

Ha passat sempre que, quan l'aigua s'escola molt per sobre de la línia de flotació, els màxims responsables de la deriva són els últims a deixar-se veure. L'aficionat del Palau que no va marxar encara amb un quart per jugar-se –i que per molt que es digués que “s'havia tocat fons”, no oblidem que enguany ja havia hagut de sofrir un 63-102 contra el Madrid– va girar-se tip i obertament cap a la llotja on, entre d'altres, hi havia Albert Soler, el màxim responsable dels esports professionals del club i l'ideòleg d'aquest “canvi de rumb” cap al pedregar iniciat el juny de l'any passat.

Com De la Fuente divendres i com tots els relats del Barça de bàsquet d'uns anys ençà, Soler (amb Joan Bladé) va decidir posar fi a una etapa de vuit anys en funció de la derrota en la final de lliga. Va resoldre en funció del resultat, que és la manera més infal·lible perquè tot surti malament. Sense preparació, sense haver estudiat el terreny i subestimant-lo, amb la irreflexió i la improvisació com a únics fils conductors, va donar plens poders a De la Fuente –què va fer la temporada passada el mànager general durant els vuit mesos que va estar al club amb el càrrec de director esportiu del primer equip? Va enlairar De la Fuente i aprofitant que passava per allà una generació de júniors guanyadora va inventar-se un discurs irrealitzable per sortir del pas i quedar bé –obrim parèntesi: molt bonic això de deixar els vailets desemparats a les inclemències de la LEB Or sense un grup de veterans coneixedors de la categoria al seu voltant. Molt bonic.

“És un nou projecte i cal temps”, deia divendres De la Fuente. Els nous projectes necessiten temps per pensar-los (i repensar-los) i per després dissenyar-los, però no necessiten temps per executar-los. Els nous projectes, quan estan fets amb el cap i no amb els peus, funcionen des del primer salt inicial.