D'acord, l'àrbi­tre del Betis-Barça ho va fer al nivell nor­mal de la lliga espa­nyola, és a dir, mala­ment, d'escàndol en el gol no ator­gat, igual de mala­ment que ho fan els polítics, ban­quers, tri­bu­nals, poli­cies i espies espa­nyols. Però nosal­tres també vam fallar no posant-ho tot i més, el mateix que ens passa en l'àmbit del bàsquet, dels direc­tius, de la gestió i del caràcter.

El mateix que fem nosal­tres, els cata­lans, no denun­ci­ant un dia rere un altre que ells, els polítics borbònics espa­nyols i els seus acòlits del PSOE i C's, no com­plei­xen les seves pròpies lleis i nosal­tres no els diem una vegada rere una altra la veri­tat perquè els cai­gui la cara de ver­go­nya. O encara ava­lem boca­molls com l'exjutge Santi Vidal.

Els borbònics i ali­ats no volen el cor­re­dor medi­ter­rani, tam­poc uns arbi­trat­ges amb ajut de la tec­no­lo­gia, no volen sen­tir par­lar que a la llotja de Cha­martín s'arre­glen els pro­ble­mes de Flo­ren­tino i els pre­sump­tes delic­tes fis­cals de Ronaldo, i fan el sord davant les acu­sa­ci­ons del tre­so­rer d'anys i panys Bárce­nas, ahir acu­sa­dor de cobrar sobres d'euros de Rajoy i com­pa­nyia i ara un xaiet sense dents.

Res hem gua­nyat. Res hem per­dut, però tot està per fer. Ara bé, si no som ferms sem­pre esta­rem en funció d'altri. Fins i tot dels nos­tres, cas de la CUP, que vol i dol, o d'uns Comuns que par­len de sobi­ra­nies com­par­ti­des per por de no par­lar de la veri­ta­ble sobi­ra­nia. I així, mocant els borbònics, con­fo­nen la seva gent de bona fe.

A la desídia dels juga­dors, hi afe­geixo la de la direc­tiva i la seva tra­jectòria erràtica. Si es pot fit­xar en bàsquet, que sigui algú de veri­ta­ble cate­go­ria, que de gent tova, que enco­mana gal­vana i tris­tor en tenim prou i massa. Però què pen­sen, què fan? Juguen al Barça i, sigui de fut­bol, bàsquet o de petanca, sem­pre hi ha d'haver un espe­rit com­pe­ti­tiu que surti a mos­se­gar per gua­nyar, amb un tremp únic i fent-se digne del coratge que avui dia té el poble de Cata­lu­nya per damunt de polítics, ban­quers, tri­bu­nals i per més ame­na­ces i inti­mi­da­ci­ons o tram­pes que ens facin.

Això d'ara per crear temor i defec­ci­ons és només el prin­cipi, però el tri­omf final és a tocar.