Aquesta tarda comença una nova edició del Sis Nacions de rugbi, una de les cinc competicions esportives més antigues del món. Un torneig que se celebra interrompudament des del 1883, si exceptuem els parèntesis que van suposar les dues guerres mundials.

No he estat de sempre un seguidor del rugbi. M'hi vaig aficionar de més gran, però van ser els records que tenia de petit de les transmissions per televisió d'aquest torneig –llavors encara era el Cinc Nacions– els que em van dur després a interessar-me de veritat per aquest esport.

Sense aquells dissabtes a la tarda, havent dinat, amb aquelles imatges d'una televisió encara en blanc i negre, aquells estadis plens a vessar, aquella litúrgia dels himnes, aquells jugadors enfangats fins al coll que no deixaven de córrer fins al final, aquell granger escocès lluitant en una melé o aquell metge gal·lès fent un contrapeu a l'adversari, sense tot això, segurament ara no tindria la fal·lera que tinc pel rugbi.

Anys més tard, un cop ja introduït en aquest món, he anat descobrint un esport dinàmic, espectacular, tàcticament i tècnicament molt ric. Un esport dur però noble. Amb uns valors pel col·lectiu molt per sobre de les individualitats. Amb un esperit de sacrifici i entrega que gairebé sempre estan per sobre del resultat final. Amb un respecte per l'àrbitre i amb un fair-play entre els aficionats que difícilment trobes a altres llocs. I amb un tercer temps que el fa diferent.

El Grand Slam, la Calcutta Cup, la Triple Corona i la Cullera de Fusta formen part de la història d'una competició que destil·la èpica, llegenda i tradició per totes bandes. Com també li passa, en general, al rugbi. Pocs esports trobarem com aquest que tinguin tanta devoció i tant de respecte per la tradició i els vells costums.

Però això no exclou que el rugbi s'hagi sabut a la vegada modernitzar. La reglamentació està ben viva i avança i canvia tal com ho fa el joc. Les noves tecnologies ja fa anys que s'apliquen en les grans competicions i enguany, per exemple, el Sis Nacions viurà també la introducció dels punts per bonificació que ja es fan servir en altres tornejos.

El rugbi ara mateix és el clar exemple de l'esport que és perfectament capaç de compaginar modernitat i tradició. On la història i l'actualitat conviuen sense problemes ni polèmiques absurdes.

Un esport que, en moltes coses, i ben entrat ja el segle XXI, manté l'essència i l'esperit dels que el van començar a jugar a la primera meitat del segle XIX, però sense renunciar als temps actuals.