Aquesta setmana Frank Lampard ha anunciat la seua retirada, als 38 anys. Després de jugar durant tretze anys al Chelsea i dues temporades més a Nova York, i de ser un dels jugadors més coneguts i respectats de la Premier League, Lampard ha dit adeu al futbol, i ja no farà servir cap més samarreta oficial.

En total Lampard ha jugat 21 anys en el futbol professional, ha participat més de cent vegades en partits de la selecció nacional anglesa i ha fet més de 300 gols. La seua retirada, però, a mi m'ha portat a recordar que durant uns anys es va especular que ell podria ser un reforç de luxe per al Futbol Club Barcelona.

La majoria dels aficionats blaugrana recordaran d'ell aquell gol increïble que va fer al Camp Nou en un partit de Champions, quan va fer entrar la bola dins de la porteria de Valdés pràcticament des de la línia de fons amb un xut inversemblant. Aquell deu ser un dels gols més bonics que mai li hagen fet al Barça al seu camp i va fer sospirar més d'un amb la possibilitat que vestís la samarreta blaugrana. Possibilitat que, pel que sembla, va ser molt més real del que molts vam arribar a saber.

I crec que va ser precisament en aquell partit que Ronaldinho, quan va acabar, se li va acostar i li va demanar com portava el català. La dona de Lampard és catalana i aquesta era la raó de la pregunta, però, captats per una càmera oportuna, aquella conversa va omplir rius de tinta i la resposta de Lampard –‘not bad…'– va ser una font d'especulacions durant mesos i mesos en els tabloides anglesos i catalans.

Diuen que, efectivament, a la dona de Lampard li hauria fet molta il·lusió que el seu marit hagués fitxat pel Barça, i al cos tècnic també. Però el cas és que Lampard no va arribar mai al club i nosaltres, per desgràcia, ens vam perdre la seua enorme qualitat i la seua sensacional elegància.