No és cap descobriment que el Barça en aquests últims partits té dificultats per jugar amb fluïdesa. És un equip de portes obertes. Generós amb els adversaris en alguns moments dels partits que disputa, cosa que els permet descobrir que els engranatges que habitualment han funcionat i funcionen mimèticament ara no ho fan. És qüestió d'errors propis i també de l'encert dels contraris. És un joc col·lectiu, això del futbol, però les errades individuals acostumen a sancionar i descobrir les mancances dels equips. Al Barça els jugadors del mig del camp han perdut brillantor i pateixen per aconseguir una possessió que els faci dominadors i els permeti manar amb comoditat durant els partits, especialment amb segons quins equips, tal com es va veure a l'estadi contra l'Atlético de Madrid.

El tècnic i els seus ajudants són conscients i saben que l'exigència física de la temporada els obliga a dosificar els jugadors. El Barça ha d'afrontar al cent per cent totes les competicions en què participa. I els entrenaments de cada dia. Sabem que els estats de forma i les lesions intervenen sovint trencant ritmes de joc que poden perjudicar l'equip. També és veritat que el Barça tal com la perd, recupera la capacitat de domini i de combinació. És un equip acostumat a tenir el ritme del partit. I poc acostumat al patiment, la pressió i les pèrdues de pilota. No atribuiria directament la baixada del joc blaugrana a les rotacions que fa l'entrenador, ja que tota la plantilla té capacitat i qualitat per jugar. I per fer-ho bé. No en tinc cap dubte. Si els rivals els busquen les pessigolles, que sempre ho fan, n'hi ha que tenen més gràcia i capacitat per aconseguir-ho. D'altres adversaris, per molt que ho intentin, paguen cara la seva gosadia. Està demostrat. L'Atlético ho ha aconseguit. S'ha sabut plantar estratègicament en el terreny dels blaugrana dificultant tot el que ha pogut la sortida de la pilota per ofegar-los el seu joc. Això ho saben fer.

En un partit de futbol del Barça sovint se superen els entrebancs, el poc encert i les errades individuals per les accions aïllades de jugadors que tenen un talent per damunt dels altres. I per damunt dels altres n'hi ha només un. És un jugador aliè a qualsevol teoria que es pugui formular. Messi com qui no vol la cosa intervé quan toca. I quan la toca. Té tothom pendent d'ell. Els seus i els rivals. Pot rectificar el resultat del seu equip i fer bo un partit horrorós encara que només sigui per una acció aïllada seva que salvi un partit. Dimarts sabia que una targeta groga el deixava fora de la final de la copa. La jugarà.