Fa molt de temps que parlem del triplet, que tenim la millor davantera del món, que som l'enveja de tots els equips i que tenim el millor jugador del món. Sí, fa temps que ho diem i potser ara pensem que amb això no n'hi ha prou per guanyar-ho tot. Doncs no, no només no és suficient, sinó que és la manera com tapem altres possibles diàlegs al voltant de la situació real d'alguns d'aspectes de gran rellevància per al nostre club. O, simplement, ens ho diem per no fer front a una realitat que, des de fa un temps, ens està donant cops i ens mostra que no anem bé. Sí, fa temps que centrem les nostres converses en el millor jugador del món o que podem guanyar el triplet, però la realitat és que no s'ha fet una bona planificació esportiva i que fins ara ho hem deixat tot a les mans, més ben dit als peus, del millor jugador del món perquè no tenim res més. Messi, encara que de vegades no ho sembli, és humà.

El partit de dimarts contra el PSG va ser una lliçó de humilitat molt dura i intensa. Però, aquesta lliçó hauria de ser més lliçó que mai i fer-nos entendre que el problema el tenim a casa, com tantes altres vegades. Una vegada entès això, podrem començar a construir i veure les oportunitats de millora, que n'hi han moltes i no només en l'aspecte esportiu. Però, veient la trajectòria de la junta, la seva planificació, les seves actuacions i comentaris davant altres situacions poc desitjables per al bon nom del club, em temo que tindrem més del mateix.

Des del el meu punt de vista, i si seguiu els meus articles no us sorprendrà perquè fa molt temps que aviso d'aquesta situació, Luis Enrique i Robert no han fet una bona feina. Al final, ens agradi o no, tots estem sotmesos al compliment d'objectius i de resultats, però, a més, al Barça es demana educació, compromís, joc i respecte.

He de dir que, des del meu punt de vista, que no necessàriament ha de ser el mateix de tothom o, fins i tot que el d'aquest diari on escric, penso que Luis Enrique no només no està fent una bona feina, sinó que es troba superat per la situació i que les seves reaccions poden fer mal a la imatge del Barça. No es pot permetre que el nostre entrenador no entengui que entre les seves funcions hi ha la de tractar adequadament la premsa. De fet, ell ja ho sabia quan va signar. Si això ho arrodonim amb la incorporació de Robert que, fins avui, encara no tinc molt clar si fitxa ell o no, però que en qualsevol cas tampoc ha demostrat gaire cosa... Bé, suposo que no cal que continuï.

Jo desitjo una remuntada gloriosa, com tot el barcelonisme, però això dependrà dels de sempre (Messi i companyia). I encara que remuntem, si us plau, no pensem que ja està tot arreglat, posem fil a la agulla i comencem a entendre què hem de canviar radicalment. I això també val per al basquet.