Diu la tradició que en èpoques antigues, només existia una única llengua i que la comunicació era fluïda entre els seus habitants. En un desafiament directe a Déu, els homes es van proposar construir una torre tan alta que arribés al cel, per tal de fer front al totpoderós. El Senyor, emprenyat per aquesta insolència, va dotar cada individu d'una llengua diferent, per tal de confondre'ls, va trencar la comunicació entre ells i així va evitar que ningú estigués a la seva alçada.

Els diversos orígens dels components d'un col·lectiu que persegueix un objectiu sempre dificulten més la tasca. Doncs bé, en la primera divisió del futbol es va produir un fet històric el cap de setmana passat. El Granada, que lluita a contracorrent per sortir de la zona de descens, va alinear al seu equip titular onze jugadors d'onze nacionalitats. En un intent per salvar la categoria amb una gran segona volta, com ja ha fet en les dues últimes temporades, l'equip andalús va aprofitar per fitxar en el mercat d'hivern el colombià Ramos, el ghanès Wakaso i l'islandès Inghason, que s'afegeixen al planter més multicultural de la competició.

Aquesta diversitat cultural, lluny de suposar un impediment, resulta que ha estat una solució balsàmica per a un equip que fa quinze dies semblava mort. Dues victòries consecutives a casa han ressuscitat l'esperança de l'equip blanc-i-vermell de mantenir la categoria. En l'últim partit al Nuevo Los Cármenes, l'equip de Lucas Alcaraz va mostrar la seva millor versió contra el Betis. En una primera mitja hora per guardar a l'hemeroteca, els locals van fer una exhibició de joc ofensiu capitanejada pel seu jugador amb més talent: el marroquí Carcela-González, que ha tornat de la copa d'Àfrica amb la inspiració pels núvols i gràcies a la seva exquisida qualitat dirigeix amb èxit les operacions ofensives del Granada.

Ara Lucas Alcaraz té al davant el repte de mantenir la motivació d'un grup de jugadors de països del món diferents que comencen a creure que la salvació, que ara és a dos punts, és possible. Paradoxalment, l'enteniment els ha arribat en el moment en què més heterogeni és el grup. Es manté l'esperança a la torre de Babel, on el futbol és l'idioma oficial.