El setembre d'aquest 2017 es decidirà a Lima (Perú) la seu dels Jocs Olímpics del 2024. Boston, Hamburg i Roma es van retirar pel falta de suport popular i aquest dimecres s'hi va afegir Budapest. La retirada arriba pocs dies després que el moviment Momentum, que s'oposava a l'organització dels Jocs, reunís més de 265.000 firmes perquè s'organitzés un referèndum sobre la candidatura. Quatre ciutats ja s'han fet enrere, totes perquè els seus ciutadans s'hi ha oposat. Per tant, només dues optaran a ser seu olímpica: París i Los Angeles. Un mínim històric, només superat el 1984, quan Los Angeles, precisament, va ser l'única candidata quan encara era molt present el desastre financer de Montreal 1976. Des de llavors, el comitè olímpic va saber reflotar i obrir al món el major esdeveniment esportiu en l'àmbit mundial. El 1992 i el 1996 hi va haver sis candidates i el 2000, el 2004, el 2008 i el 2012, cinc (el màxim històric són les nou candidates del 1956). En les dues últimes eleccions, però, aquestes xifres han anat a la baixa. El gegantisme dels Jocs, la crisi econòmica i la falta de credibilitat del comitè olímpic hi han anat en contra. El suport popular és escadusser i cada cop que s'ha fet un referèndum, el poble ha tombat el projecte. Només fa pocs dies, el cantó suís de Graubünden va votar en contra de presentar candidatura als Jocs d'hivern del 2026. El mateix president del comitè olímpic, Thomas Bach, ha vist com dues ciutats alemanyes (Hamburg i Munic, estiu i hivern, respectivament) frustraven el seu interès per portar els Jocs al seu país. L'olimpisme està tocat des de fa temps. La corrupció, el dopatge i imatges impactants com l'estat deplorable de Maracanã o la piscina olímpica de Rio allunyen l'opinió pública. El comitè olímpic internacional, fins i tot, es planteja que en un futur els Jocs puguin ser compartits per diversos estats. Quan el poble parla, els Jocs es ressenten. Ara mateix, ni citius, ni altius, ni fortius.