Últimament hem vist com la justícia ha creat una sèrie de precedents que, sense entrar en si hi estem d'acord o no, han obert finestres que poden afectar de manera clara el funcionament, l'ètica i l'honestedat dels màxims dirigents empresarials, polítics i del futbol i obrir, d'aquesta manera, un món de possibilitats, d'interpretacions i de maneres de fer les coses. Entre d'altres, podríem dir que tenim la de no donar la cara perquè no fa falta, o la de no fer-se responsables dels propis actes o decisions perquè sempre queda la sortida de pensar que s'estava fent molt bé i que els especialistes així ho deien. Per tant, si algú ha de ser responsable aquests són els especialistes o sempre hi ha el recurs de dir que no se sap o no s'entén el que s'estava fent en aquell moment. Si això ho portem a l'àmbit del Barça, potser llavors podem entendre moltes coses.

L'actual Barça, com a institució, s'està caracteritzant per un tipus de gestió per omissió o de cortina de fum. En altres paraules, actuen pensant a no dir gaire, no sigui que els tornin a donar canya o es trobin una altra vegada en problemes. Perquè això no passi, el que fan és no donar les explicacions adequades i argumentades que la massa social barcelonista necessita i té dret a saber. Si veuen que han de dir alguna cosa, primer pensen a crear una cortina de fum. Això que, en principi, pot semblar una barbaritat és la sensació que jo tinc des de fa molt temps. Però, és clar, potser és comprensible aquesta manera de pensar i de fer veient el món on vivim, algunes resolucions judicials, les actuacions dels diversos actors que hi participen segons el drama que toqui, com es prenen les decisions i la manera de comunicar i vendre fum que juga amb les il·lusions de la gent.

Però, segons el meu criteri, la responsabilitat es un acte d'ètica, de professionalitat, de manera de ser i actuar i d'honestedat. Ser un líder, del tipus que sigui, comporta aquesta responsabilitat ineludible de prendre decisions i acceptar les conseqüències d'aquestes decisions sense mirar cap a un altre costat ni intentar responsabilitzar tercers que depenen de tu. Ser un líder responsable no és desaparèixer quan els resultats de l'equip no acompanyen o només sortir a les fotos que renten la imatge o ajuden a crear cortines de fum. Ser un líder no és dir als periodistes que preguntin als altres entrenadors per què el Barça no juga bé o, simplement, no acceptar les crítiques. Dit això, he de dir, que la culpa de tot el que passa no és de l'entrenador, és d'una manera de gestionar, de ser i de fer que s'ha instaurat en els últims anys i que és del tot inacceptable perquè menysprea el sentiment barcelonista i la massa social del nostre Barça.