Les possibilitats del zero al cent
L'èpica gesta del Barça contra el PSG ha donat peu en els dies posteriors a unes quantes analogies entre la remuntada blaugrana i el desenllaç també victoriós que esperem del procés català cap a la independència. Que hi hem de creure sempre sense defallir i que en aquest viatge toca aixecar-se tants cops com es caigui són paral·lelismes ben trobats, si bé amb la diferència d'arrel que escrivia Andreu Pujol (Tribuneros) divendres passat a El Punt Avui. Mentre que de les proeses barcelonistes el poble, per més que empenyi des de la graderia, n'és espectador, el partit en què hi ha en joc el futur de Catalunya el juguem tots i el gol no el contemplarem del peu de Sergi Roberto, sinó que l'haurem de marcar fent com a poble allò que calgui en el moment que toqui.
Amb tot, però, sí que hi ha un aspecte en què la proesa futbolística i guanyar la independència s'assemblen com dues gotes d'aigua i sense metàfores. Dies abans del partit, la UEFA va fer públic un informe que xifrava les possibilitats del Barça de passar l'eliminatòria en un... zero per cent! No és que a la UEFA siguin prou capsigranys per no entendre que l'impossible és que jo mogui els braços i voli, no pas que un partit de futbol acabi 5-0 o 6-1, és que van presentar el càlcul a partir dels precedents: de 58 resultats de 4-0 en partits d'anada, cap remuntada. Zero per cent.
Heus aquí la mare dels ous, la manera com es veuen les coses des dels establishments de poder, als quals no els cal imaginar res nou perquè res no canviï. Per ells, allò possible és només allò ja consumat, tal com en un taulell de l'administració et diuen que el teu cas no està previst perquè no s'hi han trobat mai.
El Barça classificat? Impossible, mai ningú ha aixecat un 4-0. Catalunya un nou estat? Impossible, mai ningú s'ha independitzat dins de la Unió Europea. Llarga vida, doncs, al zero per cent de possibilitats de les coses que no han passat mai. Que són el cent per cent de les coses que estan per fer. Possibles o impossibles.