Doncs sí. Ja són aquí els quarts de final de la lliga de campions, per cert, amb un cartell de luxe. Avui sabrem els emparellaments, però fa goig veure que la majoria dels equips que hi havien de ser, hi són. Un regal per als aficionats al futbol. Per als aficionats del Barça, també. D'entrada, és una gran notícia poder viure les emocions del sorteig i també, és clar, dos nous partits europeus. La nit de la remuntada en té la culpa. I com es repartirà la sort? Al Madrid li tocarà el Leicester, que és el més fluix. Això ja ho sabem. I segur que al Barça, el Bayern, que és el més complicat. Florentino Pérez, com a ser superior que és, té molt poder. En fi, em perdonareu però no m'agrada creure en fantasmes ni donar marge de maniobra a les tan famoses (a can Barça) mans negres. La sort. Això sí. Sort, sí. Digueu-me il·lús però fins que no es demostri el contrari... I si toca Leicester-Real Madrid i Barcelona-Bayern, riuré, riurem, o plorarem, però seguirem sense creure en històries per no dormir.

I dit això, els rivals. El Bayern és molt fort, per talent i per treball; el Madrid i l'Atlético competeixen molt bé en aquest tipus de competicions i, a més, coneixen perfectament els mecanismes del joc blaugrana; la Juventus és perillosa perquè cada any és una mica millor i una mica més experta; el Mònaco és molt jove, té molt físic i molta fam; el Borussia de Dortmund, també, amb jugadors que ve molt de gust veure, i el Leicester, en fi, fa gràcia però és el més fluix de tots. Que hi sigui gairebé és un miracle... Així doncs, què us ve de gust?

En clau barcelonista, assenyalem una doble opció. Sempre és possible mirar més enllà del Camp Nou, a veure què fa aquell o l'altre; si té Lewandowski, Ronaldo, Griezmann, Dybala, Falcao, Aubameyang o Vardy; si l'estadi fa por o el viatge és més o menys còmode. En fi, qüestions variades i sempre importants..., però no transcendentals. L'altra mirada de la qüestió ens portaria a parar atenció a l'equip propi perquè, amb tots els respectes, ningú té Messi ni ningú és capaç d'exhibir una versió millor que la més destacada del Barça. I aquesta és la qüestió. Que la puguin presentar. I aquest ha de ser l'interès de Luis Enrique i de tots els jugadors.

El triplet. Fins i tot el tècnic del Barcelona s'ha atrevit a fixar aquest somni com a objectiu per a la temporada. És bo ser ambiciós i valent, però cal ajustar bé les paraules i ser molt rigorosos amb els fets perquè aquest tram final de curs no és qualsevol cosa. El nivell d'exigència és tan majúscul que cal centrar els esforços a no tornar a viure un partit com el de la Corunya o una nit com la de París, ni tampoc haver de remoure la caixa dels miracles per tornar a viure una nit impossible. El joc. El futbol. Només pendents d'això. De tornar a situar Messi en l'hàbitat més convenient i de recuperar les sensacions del millor Barça de Luis Enrique. En aquest cas i pendents del sorteig segur que els que viuran preocupats seran la resta dels clubs.