L'Espa­nyol està can­sat de jugar els diven­dres. Con­si­dera que quan juga aquest dia en surt per­ju­di­cat perquè l'afluència d'afi­ci­o­nats a l'estadi no és bona. I tot i haver-ho fet saber a la Lliga, per ara no sem­bla que hagi tin­gut cap efecte.

De moment ha jugat sis de les vint-i-set jor­na­des que s'han dis­pu­tat en aquest dia de la set­mana, de les quals qua­tre com a local. I pròxima­ment n'hi espera alguna més.

No és l'únic club, però, que es troba en aquesta situ­ació. El Betis ocupa el número 1 d'aquest rànquing amb fins a nou par­tits jugats en diven­dres, i la Real Soci­e­dad, el Màlaga o Las Pal­mas es tro­ben en un cas sem­blant.

Si fem un cop d'ull als equips que els toca obrir la jor­nada en diven­dres veu­rem que cap d'ells juga o ha jugat com­pe­ti­ci­ons euro­pees entre set­mana aquesta tem­po­rada, i aquí podrem tro­bar una de les expli­ca­ci­ons al pro­blema. Com també, i aquesta és la mare dels ous, el fet que els clubs depen­guin en bona mesura dels ingres­sos tele­vi­sius per fer qua­drar els seus pres­su­pos­tos.

Segu­ra­ment diven­dres no és el millor dia perquè els teus segui­dors acu­dei­xin en un nom­bre accep­ta­ble al camp, però si filem prim tro­ba­rem hora­ris encara molt pit­jors, com els dilluns, dia que fins ara encara no ha tocat a l'Espa­nyol, o els diu­men­ges al ves­pre, tenint en compte que l'endemà és labo­ra­ble i dia d'escola per a la majo­ria i, per tant, toca mati­nar.

És evi­dent que hi ha hora­ris millors, però depèn de com es miri; fer-ho en diven­dres no hau­ria de ser tam­poc tan mal negoci. Perquè, en defi­ni­tiva, l'afi­ci­o­nat que real­ment té interès a veure el seu equip, i la seva feina o obli­ga­ci­ons li ho per­me­ten, va a l'estadi tant si és un diven­dres al ves­pre, com un dis­sabte al mig­dia o un diu­menge al ves­pre.

Els números poden ser freds però aju­den a expli­car mol­tes coses, i la rea­li­tat és que dels poc més de vint-i-vuit mil socis que té l'Espa­nyol aquesta tem­po­rada, n'hi ha entre vuit i nou mil que gai­rebé no s'acos­ten a veure l'equip. És cert que la mit­jana d'espec­ta­dors ha millo­rat res­pecte de la tem­po­rada pas­sada, però aquesta, ara mateix, supera per poc els dinou mil.

I això, en una tem­po­rada en què l'enti­tat ha recu­pe­rat la il·lusió per­duda després de temps de resig­nació i en què l'equip ha fet un pas enda­vant, hau­ria de ser­vir perquè des dels diri­gents fins als afi­ci­o­nats fes­sin un exer­cici d'autocrítica de per què la cosa no acaba d'arren­car.

Pot­ser des­co­bri­rem que, en el fons, jugar els diven­dres no és l'autèntica arrel del pro­blema de la baixa assistència de públic a Cor­nellà-el Prat. Pot­ser és que, a banda dels hora­ris, hi ha molts més aspec­tes a ana­lit­zar i millo­rar.