L'Espanyol està cansat de jugar els divendres. Considera que quan juga aquest dia en surt perjudicat perquè l'afluència d'aficionats a l'estadi no és bona. I tot i haver-ho fet saber a la Lliga, per ara no sembla que hagi tingut cap efecte.

De moment ha jugat sis de les vint-i-set jornades que s'han disputat en aquest dia de la setmana, de les quals quatre com a local. I pròximament n'hi espera alguna més.

No és l'únic club, però, que es troba en aquesta situació. El Betis ocupa el número 1 d'aquest rànquing amb fins a nou partits jugats en divendres, i la Real Sociedad, el Màlaga o Las Palmas es troben en un cas semblant.

Si fem un cop d'ull als equips que els toca obrir la jornada en divendres veurem que cap d'ells juga o ha jugat competicions europees entre setmana aquesta temporada, i aquí podrem trobar una de les explicacions al problema. Com també, i aquesta és la mare dels ous, el fet que els clubs depenguin en bona mesura dels ingressos televisius per fer quadrar els seus pressupostos.

Segurament divendres no és el millor dia perquè els teus seguidors acudeixin en un nombre acceptable al camp, però si filem prim trobarem horaris encara molt pitjors, com els dilluns, dia que fins ara encara no ha tocat a l'Espanyol, o els diumenges al vespre, tenint en compte que l'endemà és laborable i dia d'escola per a la majoria i, per tant, toca matinar.

És evident que hi ha horaris millors, però depèn de com es miri; fer-ho en divendres no hauria de ser tampoc tan mal negoci. Perquè, en definitiva, l'aficionat que realment té interès a veure el seu equip, i la seva feina o obligacions li ho permeten, va a l'estadi tant si és un divendres al vespre, com un dissabte al migdia o un diumenge al vespre.

Els números poden ser freds però ajuden a explicar moltes coses, i la realitat és que dels poc més de vint-i-vuit mil socis que té l'Espanyol aquesta temporada, n'hi ha entre vuit i nou mil que gairebé no s'acosten a veure l'equip. És cert que la mitjana d'espectadors ha millorat respecte de la temporada passada, però aquesta, ara mateix, supera per poc els dinou mil.

I això, en una temporada en què l'entitat ha recuperat la il·lusió perduda després de temps de resignació i en què l'equip ha fet un pas endavant, hauria de servir perquè des dels dirigents fins als aficionats fessin un exercici d'autocrítica de per què la cosa no acaba d'arrencar.

Potser descobrirem que, en el fons, jugar els divendres no és l'autèntica arrel del problema de la baixa assistència de públic a Cornellà-el Prat. Potser és que, a banda dels horaris, hi ha molts més aspectes a analitzar i millorar.