Zorrilla es veia venir d'una hora lluny
No gosaria dir que Nadal va fer un mal partit contra Federer en els vuitens d'Indian Wells. De fet, ell mateix s'ho va agafar amb resignació. L'allau de joc d'atac del geni suís va ser brutal, inabastable, monumental. Punts curts molt ben executats des de totes les posicions i amb un revés gairebé a sobrebot com a recurs anti-Nadal més afinat que mai. Ja va utilitzar el mètode en la final d'Austràlia, però aquell partit va ser molt més igualat. És evident que Federer es troba en un dels millors moments de la seva carrera recent, des que, si fa no fa, va complir els 30 anys –a l'agost en farà 36–. “Estic molt content”, assegura. Els aficionats al tennis, també.
Estirant el fil poliesportiu setmanal, els que no estan tan contents però diuen que han de tirar endavant a contracor, quin remei, són els directius i la plantilla de la UE Santboiana, que ha de jugar la final de la copa de rugbi. La federació espanyola s'ha passat un munt de dies demanant requisits als clubs que optaven a organitzar el duel del dia 30 d'abril, però a mi em sembla que tot ha estat una gran comèdia i que la decisió ja estava presa. L'any passat, l'estadi José Zorrilla de Valladolid va ser una autèntica festa del rugbi en la final. Els protagonistes van ser el Silver Storn El Salvador, de Valladolid, i el VRAC Entrepinares. Uns 25.000 espectadors van presenciar el triomf d'El Salvador, un nou registre d'assistència a Espanya molt lucratiu per a la federació. El rècord a Catalunya són les 90.000 persones que van presenciar per Sant Joan la final de la lliga francesa al Camp Nou.
Enguany, la particularitat és que els de Valladolid no estan sols perquè la Santboiana s'ha colat en la final contra el Silver Storm El Salvador. La federació espanyola, no obstant això, ha tirat pel dret reiterant l'aposta pel José Zorrilla sense aplicar el criteri de neutralitat. Si la seu de la final hagués estat designada abans de començar la competició com es feia o es fa sovint en altres esports, alabat sigui Déu, però amb els condicionants actuals, fa de mal digerir. La decisió respon clarament als interessos econòmics de la federació, que ja es frega les mans. Els catalans es queixen, i amb raó. Però en la mateixa nota emesa divendres a través de les xarxes socials en què recalquen que ells havien proposat Logronyo i posen èmfasi que hauria estat una seu neutral i lògica, també remarquen, fent gal·la d'un esperit positivista indispensable per guanyar una final que, a partir d'ara, se centraran exclusivament en la part esportiva per alçar un títol que se'ls resisteix des del 2000. Ben fet. Ferro!