Sí, ho he dit bé: si voleu disparar, que sigui a la llotja, i no als jugadors, o com a mínim als de casa. Avui, segon lliurament del cas dels xiuladors compulsius. Poc amic de seguir les declaracions de Gerard Piqué, per pesat i gracioset, no puc estar més d'acord amb ell pel que va expressar després del partit del València, quan va defensar André Gomes i va convidar a tocar el dos o a ni tan sols aparèixer pel temple als que sempre tenen una propensió malaltissa a disparar contra els de casa.

Va estar molt bé Piqué dient: “Si vols xiular els del Barça, millor queda't a casa.” Més clar, l'aigua. I els xiuladors es deuen preguntar: “Per què no puc xiular un jugador si jo sóc l'amo?” Els xiuladors raonen així. Si vols queixar-te, primer ho hauries de fer a l'entrenador, que és el primer responsable en el partit que André Gomes estigui a la gespa, però si no en tens prou, dispara cap a la llotja, que allà viuen molt tranquils sempre, especialment quan hi ha problemes, ja que tothom amaga el cap sota l'ala. Cas Palau (el Blaugrana): un equip a la deriva, sense esma ni futur, i cap directiu donant cap explicació. Ara, que si estiguéssim en període electoral, seria pitjor que treure's les mosques de sobre amb declaracions i abraçades a tota hora.

Qui decideix que Munir estigui al València i que el Barça s'hagi gastat prop de 140 milions d'euros en els darrers anys en jugadors no són els futbolistes traspassats. Els jugadors, no, segur. L'entrenador, potser, aquest i d'altres. Però qui hi dona els vistiplau és la secretaria tècnica, la junta i el president. I la queixa ha d'anar en aquest ordre invers. Per tant, queixes a la llotja.

Perquè, a veure, en el cas d'André Gomes, els xiuladors compulsius com gestionarien aquest mig fracàs futbolístic? Mig fracàs, perquè el noi de vegades no toca vores i les veu quadrades, malgrat que l'altre dia va fer un gol, important per evitar ensurts. Sí, com es gestiona? Cal humiliar-ho? En quin grau? Expulsar-lo? Donar-li la baixa? Llançar per la borda més de 30 milions d'euros? Com ho faríeu vosaltres, xiuladors?

Estem parlant d'un noi que té menys de 25 anys, que està en un equip al qual és realment complicadíssim acoblar-se i que tot just fa nou mesos que va aterrar. Les coses no li van bé, però no sembla que tota la seva carrera transiti per on va ara. Demanar paciència a can Barça és molt complicat, però el respecte sí que és necessari. Si un futbolista que vesteix la samarreta blaugrana ingressa al camp, el que menys necessita és que els seus el xiulin, l'acomplexin encara més i el maltractin davant dels rivals. Què esperaven diumenge d'André Gomes, els xiuladors? Que s'equivoqués encara més per tenir la raó de xiular? Posar-lo nerviós o que es fes una gol en pròpia porteria?

Fa dos dies va ser Piqué, i contra el Leganés, Messi. Al vestidor no agraden els xiulets al Camp Nou quan els destinataris són els blaugrana. No agraden perquè quan xiules un jugador de casa, estàs animant els de fora. Però sobretot no agraden els xiulets, perquè malgrat que sovint el Barça no juga a res, encara juga per lluitar per títols.

Això tant d'altres èpoques de les xiulades i les mocadorades potser algun dia va tenir sentit, perquè es volia provocar una trencadissa per fer un altre Barça. Si algú pensa en aquest sentit, que hagués votat una altra cosa el 2015. I si tanta ràbia hi ha i tantes ganes de canviar o de criticar, que apuntin cap a la llotja i que deixin de molestar els que estan jugant, que prou càstig pateixen de vegades amb el futbol que els fan jugar.