Osona és terra d'hoquei sobre patins. Tant el CP Vic com el Vol­tregà són dos refe­rents de l'hoquei esta­tal, per història, plan­ter o capa­ci­tat per poder far­cir la resta d'equips del país de grans juga­dors: Sergi Pana­dero, Mia Ordeig, Gui­llem Tra­bal, els ger­mans Rodríguez... Però no tot són flors i vio­les: men­tre espor­ti­va­ment les coses estan anant força bé –els resul­tats acom­pa­nyen els dos grans per no patir a final de curs–, a nivell ins­ti­tu­ci­o­nal el CP Vic pateix una de les pit­jors cri­sis de la seva història. La mateixa set­mana que des de Vol­tregà es cele­brava el títol de la copa de la Reina, el com­pany Vicenç Bigas d'El 9 Nou publi­cava un magnífic repor­tatge per enten­dre el ter­ratrèmol al CP Vic. Ara fa un any els Mos­sos escor­co­lla­ven el club per indi­cació del jutge, que inves­ti­gava cer­tes irre­gu­la­ri­tats pre­sump­ta­ment come­ses per l'antic gerent: la crisi desem­bo­cava en un pre­con­curs de cre­di­tors i l'assumpció d'un deute de 2,6 mili­ons d'euros. No obs­tant, la ines­ta­bi­li­tat al CP Vic no ha d'ale­grar a ningú, ni als més fanàtics de l'hoquei oso­nenc que brin­den la bufanda incon­di­ci­o­nal­ment per un dels altres dos equips que enguany estan a l'OK Lliga (Vol­tregà o Man­lleu). Osona és cap­da­van­tera en l'esport català perquè té un plan­ter d'hoquei espe­ci­al­ment bri­llant i fructífer, vin­gui d'on vin­gui: que alguna d'aques­tes enti­tats tron­to­lli, com ho està fent el Vic, és un molt mal auguri per al futur col·lec­tiu d'aquest esport. Això ens ha de por­tar a pro­fun­des refle­xi­ons. Per una banda, un club amb un deute de 2,6 mili­ons només té dues opci­ons: apu­jar quo­tes o tro­bar noves línies de negoci. Ges­ti­o­nar esport pro­fes­si­o­nal és par­ti­ci­par en la indústria! Al final, l'assem­blea de dimarts va per­me­tre apro­var una apor­tació extra dels socis de 375 euros i expli­car que hi ha opci­ons de tro­bar nous usos a les ins­tal·laci­ons: una decisió tar­dana, però que sem­bla encer­tada de bon prin­cipi. Ara bé, la rebaixa del pres­su­post del pri­mer equip d'hoquei haurà de por­tar el soci a assu­mir que pot­ser el club deixi de ser un líder de l'OK Lliga. Caldrà con­fiar en els de casa, però, sense la moti­vació dels títols, l'hoquei for­ma­tiu també se'n pot res­sen­tir. Per altra banda, cal un replan­te­ja­ment glo­bal per apro­fun­dir en la pro­fes­si­o­na­lit­zació d'uns clubs que con­ti­nuen tenint models de gestió arte­sa­nals pro­pis de l'eco­no­mia fami­liar. Con­següent­ment, expo­sats a l'engi­nye­ria finan­cera per poder tan­car els comp­tes a finals d'any. Hem d'assu­mir que un sotrac en un dels clubs històrics –i amb un dels plan­ters més cotit­zats– és un dal­ta­baix per a tota la lliga i, per tant, cal que l'exem­ple ser­veixi per a pren­dre deci­si­ons a nivell intern a la resta de clubs.