Aquesta set­mana, el pre­sent i futur de l'Espa­nyol ha cami­nat en paral·lel amb el pas­sat més bri­llant de l'enti­tat. Men­tre el nom del jove Aarón Martín s'asso­cia a grans clubs del con­ti­nent, Raúl Tamudo ha recor­dat els vint anys del seu debut a pri­mera. La història és ben cone­guda: Paco Flo­res se la juga al camp de l'Hèrcu­les, arrisca apos­tant pel jove davan­ter de Sant Coloma i aquest marca el gol de la victòria. Tamudo tenia 19 anys ales­ho­res, els matei­xos que té ara Aarón.

Tamudo va poder fer la seva car­rera en l'Espa­nyol, veu­rem si el defensa de Mont­meló també pot con­ver­tir-se en un refe­rent en el pri­mer equip o ha de fer les male­tes i mar­xar, com tants altres talents que han aca­bat emi­grant. De fet, si es con­creta l'interès del Real Madrid o el Manc­hes­ter City per fit­xar-lo, serà difícil rete­nir-lo. Si bé té una clàusula crei­xent de 30 mili­ons d'euros, la pressió a tots els nivells que exer­ceix un club mul­ti­mi­li­o­nari acos­tuma a gua­nyar la par­tida.

Tamudo, ara al cos tècnic del pri­mer equip, és un dels inter­lo­cu­tors amb més auto­ri­tat per acon­se­llar a Aarón el que ha de fer amb el seu futur.

Un altre dels noms de la set­mana és el de Qui­que Sánchez Flo­res, que hau­ria comu­ni­cat al club que seguirà la tem­po­rada vinent. El tècnic va sig­nar per tres anys, però amb unes clàusu­les d'esca­pa­ment que ja ha con­fir­mat que enguany no exe­cu­tarà. Crec que el moment de fer-ho és el cor­recte, per evi­tar que temp­ta­ci­ons de dar­rera hora des­ta­ro­tin el pro­jecte de cara al següent curs. Ara, amb Jordi Lardín, ja pot anar defi­nint la plan­ti­lla per a la pro­pera tem­po­rada.

I el dar­rer nom trans­cen­dent de la set­mana blan-i-blava és el de Chen Yans­heng. El pre­si­dent del club té pre­vist tor­nar a Bar­ce­lona aquest mes d'abril per aca­bar de liqui­dar el deute amb Hisenda. Uns 30 mili­ons d'euros. Una quan­ti­tat que dei­xarà l'Espa­nyol pràcti­ca­ment net de deu­tes, però que pro­ba­ble­ment impe­dirà fer una aposta espor­tiva més forta per la pro­pera tem­po­rada. Una pena, però ja se sap, el pas­sat sem­pre acaba con­di­ci­o­nant el pre­sent.