És condició sine qua non que el substitut de Luis Enrique respecti l'estil Barça. El nostre ADN ens fa ser protagonistes, tractar bé la pilota, combinar i jugar a l'atac. I tenint molt clar que l'objectiu prioritari és guanyar. Des de fa una dècada, el Barça és una màquina de col·leccionar títols. Ens ha costat moltíssim ser on som (i prou que ho sabem els qui ens vam fer socis –infantils– amb Agustí Montal i Costa de president), i el nostre estatus és irrenunciable.

En la magnífica Duck Soup, Groucho Marx es declara a la vídua rica: “Es vol casar amb mi? Li ha deixat molts diners el seu marit? Respongui primer a la segona pregunta.” Amb el tema del substitut, a mi em passa una mica el mateix: voleu entrenar el Barça? Quin és el vostre pla a seguir? Respongueu primer a la segona... És a dir, més que el nom, el que m'inquieta és que tinguem clar (ell i nosaltres) a què jugarem i quin perfil de jugadors fitxarem (i, of course, de quins prescindirem).

La plantilla necessita canvis i s'hauran de prendre decisions. D'entrada, nosaltres juguem amb Messi, Suárez i Neymar al davant: és nomenar-los i que les defenses tremolin. “En tapes un i te'n surt un altre. Així és impossible”, confessava el central del PSG Thiago Silva després del 6 a 1. Però, perquè el trident arribi fresc als moments clau, cal que també entri en les rotacions de l'equip. El Barça només disposa d'un davanter pur a la banqueta (Alcácer). Això grinyola. Hem de completar l'atac amb un pura sang (consolidat o en progressió).

Amb la Juve en guàrdia, La Gazzetta dello Sport (21/03) defineix el nostre trident com “el més fort de la història recent del futbol”. És lògic que la seva presència condicioni la composició de la resta de l'equip. Per tant, el nostre mig del camp ha de saber combinar –com ha fet fins ara– la seda amb l'acer. Tècnica i múscul. A la medul·lar tenim tres primeres espases: Busquets (un cas únic: el nostre mig centre defensiu, el que lidera la pressió, és millor tècnicament que el mig centre creatiu de qualsevol rival), Iniesta i Rakitic. Però els hem de dosificar perquè no rebentin. Em consta que busquem un migcampista amb fusta de titular. Jo en fitxaria dos.

Penso en futbolistes d'un nivell tècnic notable i d'una capacitat física superior. Si més no, un ha de ser un panzer que cobreixi molt de terreny (un perfil N'Zonzi). I l'altre, no pot ser un estilista que ni pressiona ni va al cos a cos (Isco és talent, però em genera molts dubtes).