Hem de ser conscients, els seguidors i el club, els jugadors i la premsa, que estar dalt de tot del futbol mundial, espai compartit per uns pocs clubs més, vol dir estar sempre en l'excel·lència.

El Barça ha de ser el club que ajuda en la desgràcia soferta pel Chapecoense brasiler, el d'UNICEF, el que potencia espais de trobada amb israelians i palestins, el de les escoles Barça a mig món i el que sap enterrar, directiva i oposició –legítima i necessària– la destral de guerra davant les desavinences per profundes que siguin.

L'excel·lència vol dir els contractes legals en extrem, però també amb el respecte personal privat que tot acord entre dos suposa. No s'ha d'anar més als jutjats, però tampoc s'ha de portar ningú del club als jutjats.

Per ser a dalt de tot és excel·lent recordar Johan Cruyff i posar el seu nom al nou miniestadi que s'alçarà, però també omplir de jugadors del planter i d'ADN Barça tots els equips de futbol de l'entitat, del primer equip a tots el de formació, tenint molt més en compte el Barça B. Cal, doncs, lluitar per posar-lo una altra vegada a segona divisió A. I al mateix temps que tot això s'ha de fer una política de fraternitat amb els clubs catalans de la categoria.

El Barça no pot fer el ridícul a Europa en bàsquet. No és un pecat mortal, es pot redreçar, però el que no es pot és caure una altra vegada més en l'errada de la tortuosa planificació.

L'excel·lència és comunicació veraç, i tal com s'ha fet en la presentació del HUB del Club per endegar reptes per a uns quants anys a venir, ser pioners en tot. A la globalització del futbol, la mostra més recent la remuntada del 6-1, hi hem de posar humanitat, sentit social i cultura, pròpia i aliena, per fer-nos millors i entendre millor els altres.

Estar al cim vol dir mirar vers l'horitzó per anar més enllà sempre i més. Com Cruyff en futbol, Agustí Montal en la catalanitat i els seguidors en voler viure en un inacabable dream team.