El campionat del món de cros es va començar a disputar el 1973 i és l'hereu del Cros de les Nacions, que es va córrer per primer cop el 1903 amb atletes de les quatre nacions de la Gran Bretanya –Anglaterra, Escòcia, el País de Gal·les i Irlanda–. Diumenge es va disputar a Kampala (Uganda) la 42a edició del mundial i es va poder constatar que la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) té un greu problema amb aquesta competició. Un greu problema que s'anomena domini africà i que fa que hi hagi moltes federacions que no només és que no preparin el campionat de manera específica, sinó que ni tan sols hi participin.

Diumenge, a Uganda, tots els atletes que van pujar al podi havien nascut a l'Àfrica. Fins i tot les quatre components de l'equip de Bahrain, bronze per equips femenins. Al domini tradicional de Kenya i Etiòpia s'hi han afegit aquest cop atletes d'Eritrea i d'Uganda. L'última vegada que un atleta no nascut a l'Àfrica va guanyar el mundial absolut va ser el 1985 en homes i el 2004 en dones. I el mundial júnior, el 1984 en homes –el català Pere Casacuberta– i el 1995 en dones.

En el mundial d'Uganda, dels 557 atletes inscrits, només 77 eren europeus i d'ells, 28 de la federació espanyola, l'única europea que va participar en les cinc curses que es van disputar. En la cursa absoluta masculina, no hi havia ni britànics ni italians, i només dos francesos, per parlar de les potències històriques europees del cros, juntament amb Espanya, l'única que va complir.

La IAAF té un problema perquè ja ha fracassat en els dos intents per fer més atractiva la competició. El 1998, va introduir la cursa curta, per atreure els especialistes del mig fons. El 2007, va desfer l'invent. No havia funcionat. Des del 2011, el mundial es fa cada dos anys. És evident que tampoc ha estat un revulsiu.

No sé que s'ha de fer per fer més atractiu el mundial de cros per a les federacions europees –els Estats Units, el Canadà, Austràlia i el Japó no fallen–, però el que sí que tinc clar és que és una gran falta de respecte i d'ètica esportiva no anar a un campionat perquè saps que no hi guanyaràs res, o que serà molt difícil aconseguir-ho. Sobretot si tens atletes per participar-hi. I d'atletes per fer cros en tenen tots els països del món. És molt probable que moltes federacions puguin donar com a excusa que no han enviat els seus equips al mundial perquè Uganda és molt lluny. I ho és, exactament igual de lluny que Europa està d'Uganda. El 2019 el mundial de cros es farà a Aarhus, a Dinamarca. Veurem què passa. Aquest cop l'excusa del llarg i costós viatge ja no es podrà fer servir.