La vida és una experiència plena d'errors i d'ensopegades, però també d'encerts i bons moments que fan que tot plegat sigui un camí d'aprenentatge constant. Certament, no podem controlar tot el que ens pot passar ni canviar el que ens ha passat. I encara no tenim la capacitat d'agafar un De Lorean i fer com en Marty McFly. Però el que sí que podem fer és aprendre de tot el que ha passat, molt especialment dels errors. Si hi ha alguna cosa que sí que podem controlar és tot allò que depèn de nosaltres com la voluntat d'aprendre i aplicar aquests aprenentatges en el nostre dia a dia i en la nostra pressa de decisions.

Per què dic això? És fàcil d'entendre. Em refereixo a la gestió dels tempos i de la comunicació en o relativa a la presa de decisions. Em centraré en la secció de bàsquet. Ja fa temps que és evident que l'equip no funciona i la seva imatge i trajectòria està molt lluny del que estem acostumats i mereix un club com el Barça. No parlem d'un partit o dos, parlem de molts partits i de molts mesos. Per tant, és clar que tenim un problema i que hi hem de trobar solucions. Fins aquí, tothom hi estarà d'acord. Estic segur que això també ho pateixen els responsables del club, de la secció, el cos tècnic i els jugadors. O sigui que tenim un problema que és evident per a tothom des de fa molt temps.

No entraré en l'aportació de justificacions o motius de per què la secció de bàsquet es troba en aquesta situació, vull entendre que són evidents i clars per als responsables. Si tenim ben definit el problema, per què no el diem clar i expliquem el pla de contingència actual i el pla de cara al nou projecte en què, evidentment, ja estem treballant per al curs 2017/18?

Fins ara, el que s'ha fet ha estat poc més que castigar una miqueta els jugadors i posar-los de cara a la paret. Però, què passa amb els estrategues que han participat en la configuració del projecte 2016/17 de bàsquet? Doncs, de moment, poca cosa. Sembla que ara ja s'estan prenent decisions que afecten l'estructura gestora de la secció de bàsquet. Però tornem a fer les coses d'una manera molt peculiar i que pot portar alguns a pensar que es fan sense una planificació o amb una sensació d'impetuositat visceral que no és gaire recomanable com a estratègia. Si a això li sumem que no comuniquem quan les coses no van bé i, de sobte, preparem una roda de premsa per anunciar un canvi molt important que afecta de ple la gestió de la secció, però fa la sensació que al club ningú ho sabia o n'estava assabentat... Per què no parem un moment, analitzem, busquem solucions, definim un full de ruta amb una planificació molt treballada i definida i comuniquem en tot moment i adequadament?