La vida és una experiència plena d'errors i d'enso­pe­ga­des, però també d'encerts i bons moments que fan que tot ple­gat sigui un camí d'apre­nen­tatge cons­tant. Cer­ta­ment, no podem con­tro­lar tot el que ens pot pas­sar ni can­viar el que ens ha pas­sat. I encara no tenim la capa­ci­tat d'aga­far un De Lorean i fer com en Marty McFly. Però el que sí que podem fer és apren­dre de tot el que ha pas­sat, molt espe­ci­al­ment dels errors. Si hi ha alguna cosa que sí que podem con­tro­lar és tot allò que depèn de nosal­tres com la volun­tat d'apren­dre i apli­car aquests apre­nen­tat­ges en el nos­tre dia a dia i en la nos­tra pressa de deci­si­ons.

Per què dic això? És fàcil d'enten­dre. Em refe­reixo a la gestió dels tem­pos i de la comu­ni­cació en o rela­tiva a la presa de deci­si­ons. Em cen­traré en la secció de bàsquet. Ja fa temps que és evi­dent que l'equip no fun­ci­ona i la seva imatge i tra­jectòria està molt lluny del que estem acos­tu­mats i mereix un club com el Barça. No par­lem d'un par­tit o dos, par­lem de molts par­tits i de molts mesos. Per tant, és clar que tenim un pro­blema i que hi hem de tro­bar solu­ci­ons. Fins aquí, tot­hom hi estarà d'acord. Estic segur que això també ho patei­xen els res­pon­sa­bles del club, de la secció, el cos tècnic i els juga­dors. O sigui que tenim un pro­blema que és evi­dent per a tot­hom des de fa molt temps.

No entraré en l'apor­tació de jus­ti­fi­ca­ci­ons o motius de per què la secció de bàsquet es troba en aquesta situ­ació, vull enten­dre que són evi­dents i clars per als res­pon­sa­bles. Si tenim ben defi­nit el pro­blema, per què no el diem clar i expli­quem el pla de con­tingència actual i el pla de cara al nou pro­jecte en què, evi­dent­ment, ja estem tre­ba­llant per al curs 2017/18?

Fins ara, el que s'ha fet ha estat poc més que cas­ti­gar una miqueta els juga­dors i posar-los de cara a la paret. Però, què passa amb els estra­te­gues que han par­ti­ci­pat en la con­fi­gu­ració del pro­jecte 2016/17 de bàsquet? Doncs, de moment, poca cosa. Sem­bla que ara ja s'estan pre­nent deci­si­ons que afec­ten l'estruc­tura ges­tora de la secció de bàsquet. Però tor­nem a fer les coses d'una manera molt pecu­liar i que pot por­tar alguns a pen­sar que es fan sense una pla­ni­fi­cació o amb una sen­sació d'impe­tu­o­si­tat vis­ce­ral que no és gaire reco­ma­na­ble com a estratègia. Si a això li sumem que no comu­ni­quem quan les coses no van bé i, de sobte, pre­pa­rem una roda de premsa per anun­ciar un canvi molt impor­tant que afecta de ple la gestió de la secció, però fa la sen­sació que al club ningú ho sabia o n'estava assa­ben­tat... Per què no parem un moment, ana­lit­zem, bus­quem solu­ci­ons, defi­nim un full de ruta amb una pla­ni­fi­cació molt tre­ba­llada i defi­nida i comu­ni­quem en tot moment i ade­qua­da­ment?