La criptea era una mena de prova de valor, institucionalitzada a l'antiga Esparta, que havien de superar els joves escollits per demostrar si tenien, o no, casta de guerrers. Se'ls enviava lluny de casa, descalços, sense roba d'abric i només armats amb un punyal. La historiografia discrepa sobre la seva naturalesa real i, en canvi, n'observa la crueltat (ja que implicava l'assassinat d'ilotes). En qualsevol cas, i salvant totes les distàncies, quedem-nos amb la idea de la prova...

Una nit, un directiu del Barça va convidar l'entrenador del primer equip a sopar a casa seva i li va presentar el seu net, que jugava a les categories inferiors del club. Quan el noi li va dir que era central, Van Gaal va reaccionar clavant-li una forta empenta que el va fer caure a terra. “Tu no ets central, tu ets fluix!”, va ser la sentència de l'holandès, amb el seu to característic, davant la sorpresa de l'avi i l'estupor del net, avergonyit. El noi va continuar jugant al Barça fins que un dia li van comunicar que havia de marxar. Se'n va anar a Anglaterra...

Per jugar al primer equip del Barça no n'hi ha prou de ser molt bo. S'ha de ser especial. S'ha de tenir això que en diem nivell Barça. La distància que separa el Miniestadi del temple del Camp Nou és abismal. Així, igual que el jove espartà havia de superar la criptea per ser considerat digne de compartir el camp de batalla amb els guerrers veterans, el jove jugador format a la Masia hauria de passar la prova –obligatòria– de la cessió, abans de poder vestir la gloriosa samarreta blaugrana. Admetent algun cas excepcional, aquesta ha de ser la norma.

Així, després d'una temporada de rodatge al Barça B, els jugadors als qui se'ls veu un potencial real, haurien de ser cedits. En aquesta fase, els conceptes ja han d'estar adquirits, però és quan s'ha de forjar el caràcter, madurar com a futbolistes, recordar que encara “no has empatat amb ningú”... En definitiva, aprendre tot allò que no s'aprèn a la Masia. Parlo d'una cessió de qualitat a clubs ben escollits de la LFP, de la Premier, de la Bundesliga o del calcio.

Els qui aspirin a ser els successors de Busquets, Iniesta, Piqué... primer hauran de ser capaços de ser puntals indiscutibles dels equips que els acullin (Granada, Everton, Dortmund, Milan...), amb humilitat, continuïtat i qualitat. I només si aconsegueixen l'excel·lència estaran en disposició de tornar a casa.

Els jugadors formats al planter han de tenir un pes específic al vestidor del Barça. I és per això que s'ha de ser extremadament exigent en la selecció i a l'hora de garantir que el pas al primer equip es produeixi en les millors condicions. Ells representen el sentiment i el compromís. No els fem cap favor exposant-los a un nivell d'exigència per al qual, potser encara, no estan preparats. Ens arrisquem a cremar-los i a perdre'ls.

Gerard Piqué va tornar al Barça i protegeix la nostra defensa amb autoritat imperial. El net d'Amador Bernabeu (tot un senyor i qui em va explicar l'anècdota) reconeix que sense l'experiència d'Anglaterra mai no hauria arribat a ser el central que és.