Trenta de trenta
Si la lliga fos una cursa de fons, es podria dir que el Madrid i el Barça han completat la penúltima volta a l'estadi molt destacats de la resta. No hi ha res decidit del tot, llevat que la cursa serà per a un dels dos. Els blancs van al davant, però l'avantatge és curt i el desenllaç dependrà de com siguin capaços de córrer l'última volta. Ningú discuteix que són els més forts, però tots dos han mostrat flaqueses. La clau d'aquesta lliga estarà en quin dels dos serà capaç de tapar millor les vies d'aigua i córrer la millor volta de tota la cursa.
El problema per als de Luis Enrique és que, en el seu cas, caldrà una volta memorable. Veuen el Madrid a dos punts de distància, però l'han d'imaginar a cinc (pel partit pendent a Balaídos). I per aspirar a recuperar cinc punts en el que resta, l'únic plantejament realista és guanyar els nou partits que queden, inclòs el clàssic del Bernabéu i encara caldria una ensopegada blanca. Tot és possible, encara que si ens atenem als indicis, és més possible que els de Zidane ensopeguin, que no que els de Luis Enrique encadenin onze victòries consecutives en la lliga –València, Granada i les nou últimes jornades–, principalment perquè la regularitat és l'assignatura pendent aquest any i fins ara la millor ratxa ha estat de sis victòries.
La lliga es jugarà en aquest fil tan prim i els partits de l'últim cap de setmana ho il·lustren molt bé. El Madrid va superar 3-0 l'Alavés, però va flirtejar durant molts minuts amb l'empat, perquè no va jugar bé, va tornar a ser fràgil al mig del camp i el rival va tenir les seves possibilitats. Al final, va decidir la contundència a l'àrea, però la fórmula va fallar contra Las Palmas (dos cops), el Vila-real i l'Eibar i en altres partits en què el gol in extremis o el Mateu Lahoz de torn van indultar l'equip blanc.
El Barça també va guanyar bé a Granada (1-4), i sense Messi, Iniesta, Piqué i Umtiti –quatre titulars a hores d'ara– va ser molt superior al rival, però curiosament també va tenir el seu moment crític amb l'empat dels locals en l'inici de la segona part. La derrota al camp del Deportivo és massa a prop per oblidar-la. La part positiva és que l'equip arriba a aquesta volta final en el seu millor moment. La catarsi després de la pallissa del Parc dels Prínceps ha transformat l'equip mentalment i tàcticament. Ara és més fort col·lectivament, diversos jugadors s'acosten a la seva millor versió i el trident arriba on fire i amb el millor Neymar que hem vist mai. Un motiu més per a l'optimisme.