El Barça, com la ‘Gioconda'

El rota­tiu italià La Gaz­zetta dello Sport començava l'anàlisi del rival de la Juven­tus als quarts de final de la Cham­pi­ons amb aquesta sentència: “El Barça és com la Gio­conda, que no neces­sita cap pre­sen­tació.” Jus­ta­ment, la pri­mera part fir­mada con­tra el Sevi­lla (pressió, com­bi­nació, dese­qui­li­bri, efec­ti­vi­tat i vir­tu­o­si­tat en grau supe­rior) és una tar­geta de visita impo­nent per pre­sen­tar-nos a Torí. A propòsit, després del nos­tre par­tit, vaig veure el del Chel­sea de Conte –un tècnic que m'agrada molt– con­tra el City de Pep –un dels nos­tres i un tècnic que m'encanta–, és a dir, el líder i el ter­cer de la Pre­mier res­pec­ti­va­ment. I men­tre m'avor­ria i mig cla­pava amb aquell espec­ta­cle tan pobre, pen­sava en les parau­les de Ben Arfa, el davan­ter del PSG, a France Foot­ball: “Tenim la sort de tenir el Barça, sense aquest equip el fut­bol s'hau­ria aca­bat, s'hau­ria mort.” Mires, com­pa­res i t'ado­nes que, nosal­tres, juguem a una altra cosa.

No em can­saré de repe­tir-ho: al nos­tre nivell i amb els titu­lars en ple­ni­tud som els millors. I algun dia hau­rem de par­lar de la sofis­ti­cació que implica el nos­tre sis­tema evo­lu­ci­o­nat. Dar­rere del “sim­plisme” apa­rent que tot es redu­eix a robar la pilota i pas­sar-la als tres del davant, hi ha un pla tàctic molt exi­gent. Fut­bol d'altíssima escola. És lògic que no tot­hom ho sàpiga apre­ciar, igual com hi ha gent que va al Louvre i que, davant la mirada intri­gant d'aque­lla dona, sor­gida del pin­zell de Leo­nardo da Vinci, pensa que tam­poc n'hi ha per a tant i no entén com aque­lla petita pin­tura (77 x 53 cm) pot ser con­si­de­rada una obra mes­tra...

La de Torí serà una gran bata­lla. Duríssima. Con­tra un rival potent, amb una auto­es­tima pels núvols, tre­ba­llat tàcti­ca­ment i amb talent en totes les línies. I a nosal­tres ens fal­tarà Sergi Bus­quets, una peça clau –insubs­tituïble en par­tits d'alt vol­tatge–, la baixa del qual ens ho tras­torna tot. Àlex Delmàs, de Barça TV i el meu ana­lista de capçalera, em diu que ell sor­ti­ria amb el 3-4-3 i amb Sergi Roberto de mig cen­tre...

En canvi jo (modes­ta­ment) hi vol­dria Masche (que està immens). El Jefe­cito ens apor­ta­ria múscul, a una medul·lar com­ple­tada amb Ini­esta i Raki­tic. Pel que fa al dibuix, una opció és la del 4-3-3 clàssic, amb Piqué i Umtiti de cen­trals, i Sergi Roberto i Alba als late­rals. O, també, es pot posar Mat­hieu al late­ral esquerre. Així (si fos el cas), del 4-3-3 pas­saríem al 3-4-3 tot avançant Sergi Roberto al mig del camp, i tan­cant al dar­rere amb els tres cen­trals. Si no fos pels lap­sus impre­vi­si­bles de Jérémy –que, trac­tant-se d'un defensa, em fan dub­tar–, aquesta seria l'alter­na­tiva que més em con­ven­ce­ria...