El futbol seria córrer darrere la pilota si no fos pel Barça, va escriure La Gazzeta dello Sport, referint-se als actuals equips professionals. Certament, massa sovint el futbol és jugat per onze atletes de tècnica treballada en els quals la creativitat brilla per la seva absència. El Barça ha fet millorar molts equips que no tenen milions per comprar els grans jugadors del mercat.

Un equip no el fa un jugador, per bo que sigui i per molt que hi ajudi, però un entrenador sí que pot fer molt per fer créixer en l'excel·lència un esport que una llista amplíssima de tècnics han convertit en un joc previsible fins a l'avorriment.

Aquest esquema l'ha revifat modernament Mourinho, un entrenador de personalitat fatxenda, mediàtic d'allò més, que sap llegir bé els partits, d'esquema simple, això és: un fons físic important de jugadors ràpids, que comença amb un porter segur sota els pals, una gran línia defensiva, un mig del camp molt treballador i al davant jugadors amb arribada i gol.

El secret d'un esquema així està en els diners. El mèrit d'un llunyà període al Porto, al qual va fer campió d'Europa, l'ha dut als equips més poderosos del món. En cap –Inter, Madrid, Chelsea o Manchester United– ha aportat res de nou al futbol.

Aquí és on entra el Barça: control de la pilota, futbol d'atac oferint espectacle, tècnica per damunt del físic i excel·lència creativa en el conjunt dels jugadors. L'entrenador és una peça fonamental i ha de saber llegir el partit en cada moment. Per això la crítica és exigent amb Luis Enrique, per aquesta mateixa raó és clau encertar el nou entrenador amb vista a la temporada que ve.

Perdre a Màlaga entra en la llista de fets possibles a partir d'una errada de fons en la composició de la plantilla. El futbol hi va ser, però l'ombra de la Juve pesava massa. Prestigi de ferro, àrbitre de final de lliga i plantilla limitada.