Prestigi innegociable

El fut­bol seria córrer dar­rere la pilota si no fos pel Barça, va escriure La Gaz­zeta dello Sport, refe­rint-se als actu­als equips pro­fes­si­o­nals. Cer­ta­ment, massa sovint el fut­bol és jugat per onze atle­tes de tècnica tre­ba­llada en els quals la cre­a­ti­vi­tat bri­lla per la seva absència. El Barça ha fet millo­rar molts equips que no tenen mili­ons per com­prar els grans juga­dors del mer­cat.

Un equip no el fa un juga­dor, per bo que sigui i per molt que hi ajudi, però un entre­na­dor sí que pot fer molt per fer créixer en l'excel·lència un esport que una llista amplíssima de tècnics han con­ver­tit en un joc pre­vi­si­ble fins a l'avor­ri­ment.

Aquest esquema l'ha revi­fat moder­na­ment Mou­rinho, un entre­na­dor de per­so­na­li­tat fat­xenda, mediàtic d'allò més, que sap lle­gir bé els par­tits, d'esquema sim­ple, això és: un fons físic impor­tant de juga­dors ràpids, que comença amb un por­ter segur sota els pals, una gran línia defen­siva, un mig del camp molt tre­ba­lla­dor i al davant juga­dors amb arri­bada i gol.

El secret d'un esquema així està en els diners. El mèrit d'un llunyà període al Porto, al qual va fer campió d'Europa, l'ha dut als equips més pode­ro­sos del món. En cap –Inter, Madrid, Chel­sea o Manc­hes­ter Uni­ted– ha apor­tat res de nou al fut­bol.

Aquí és on entra el Barça: con­trol de la pilota, fut­bol d'atac ofe­rint espec­ta­cle, tècnica per damunt del físic i excel·lència cre­a­tiva en el con­junt dels juga­dors. L'entre­na­dor és una peça fona­men­tal i ha de saber lle­gir el par­tit en cada moment. Per això la crítica és exi­gent amb Luis Enri­que, per aquesta mateixa raó és clau encer­tar el nou entre­na­dor amb vista a la tem­po­rada que ve.

Per­dre a Màlaga entra en la llista de fets pos­si­bles a par­tir d'una errada de fons en la com­po­sició de la plan­ti­lla. El fut­bol hi va ser, però l'ombra de la Juve pesava massa. Pres­tigi de ferro, àrbi­tre de final de lliga i plan­ti­lla limi­tada.