Els programes de detecció de talents en l'àmbit esportiu tenen, cada vegada més, un pes específic important pel que fa a la inversió en recursos, tant en l'àmbit de clubs com de federacions. El mateix succeeix amb les acadèmies o centres de tecnificació en els quals ingressen els joves esportistes que són detectats arran de les seves habilitats. Aquest escenari que tenim clarament dibuixat avui dia convida a fer una reflexió sobre com incidir, des del punt de vista del formador, en la gestió d'aquest talent que ha estat identificat. En una conferència feta l'octubre del 2015 a Berlín, el tècnic del Borussia de Dortmund, Thomas Tuchel, va desenvolupar un fil argumental que va farcir de preguntes molt interessants. La més atractiva, i que sintetitza el seu pensament, va ser: “On són els talents ocults [ja siguin latents, adormits o no desenvolupats] dels jugadors que tenen talents que són obvis?” Contextualitzem. Tuchel, sense treure la importància que tenen les acadèmies per als joves, es pregunta si en l'enfocament general que se'ls dona no ha passat per alt un factor decisiu: “És important que es puguin oferir aquestes grans possibilitats a les acadèmies, però posar els joves jugadors en aquesta zona de confort també esdevé un gran risc. L'efecte pot arribar a ser que alguna cosa és perdi durant el camí: l'habilitat de superar obstacles. I superar obstacles és el més important per a un jugador amb talent.” Per exemplificar-ho, i responent a la pregunta de què faria ell si tornés ara a la seva època d'entrenador formatiu, diu: “Quan jo entrenava sempre cuidava que l'entorn [instal·lacions, material] fos perfecte. Avui, si hagués de tornar a entrenar joves, diria que disposar de mig camp, una televisió i un vídeo per enregistrar és suficient. I el terreny de joc no és necessari que estigui en les millors condicions: els jugadors han de superar les dificultats i jugar independentment de l'ambient, de les condicions.” Com a conseqüència, el tècnic alemany creu que la funció dels entrenadors respecte als joves futbolistes talentosos se centra en dos punts primordials: el primer és la capacitat de generar contextos que suposin un desafiament constant, i el segon, fer una tasca d'acompanyament i d'oferir els consells que calen als futbolistes. Com exemple, Thomas Tuchel esmenta les indicacions que el responsable de la Masia va donar als tècnics que havien d'estar al càrrec d'Andrés Iniesta quan va arribar al FC Barcelona: “És una cosa que he sentit i que mai oblidaré. Els va dir: no intenteu millorar-lo, només cuideu-lo.”