De cop i volta, en un par­tit en què no pas­sava res d'impor­tant, Ney­mar es pren un moment per sor­tir del camp i can­viar-se les botes. I no ha estat en una ocasió aïllada, ja ho ha fet dot­ze­nes de vega­des. Publi­ci­tat enco­berta? Dis­sabte ho va tor­nar a fer, però aquest cop per lli­gar-se-les, i a tocar d'una pilota que estava a punt de ser llançada com a falta. Groga de manual. Minuts més tard, en un lloc del camp on no havia de pas­sar res, a Ney­mar se li gira el cer­vell i fa una entrada ina­pro­pi­ada. Groga de manual. Groga + groga = ver­me­lla. En vista d'això, no hi ha pis­sarra ni res. Fa set dies, llo­an­ces a dojo, perquè calien. Avui ho dei­xa­rem aquí per no aca­bar denun­ciat.

No veig jo que el Madrid regali dos cops la mateixa lliga, i que en els par­tits que que­den ho faci per ter­cer cop. No ho veig. Per tant, tot i desit­jar una insos­pi­tada nova estim­bada blanca, jo la dono per per­duda quan fal­ten set par­tits (als blancs, vuit). Han estat uns bons par­tits, alguns dels dar­rers que hem vist. La set­mana pas­sada, la pri­mera part, sobre­tot. Sublim. Però envol­tada aquesta petita illa d'espe­rança, hi ha l'oceà de la medi­o­cri­tat. A Sevi­lla con­tra el Betis, dis­sabte a Màlaga i tants altres par­tits. N'hi ha tants, però alhora tan­tes ganes de con­nec­tar amb l'equip, que la il·lusió ha vençut la rea­li­tat.

La rea­li­tat ens con­du­eix al que es va veure a La Rosa­leda: hi ha un equip titu­lar i un altre que, amb més de dos can­vis, fa aigües per tot arreu.

Vivint el que ens va dei­xar el Barça de Tata, aquell espe­rit de medi­o­cri­tat abso­lut, dina­mi­tant opor­tu­ni­tats i títols. L'únic posi­tiu d'aquell epi­sodi de fa tres anys és que, mal­grat les estim­ba­des, sem­pre apa­rei­xia una nova opor­tu­ni­tat, i així fins al dar­rer par­tit, al Camp Nou, llençant una lliga. Per tant, encara es manté una mínima espe­rança que hi tor­narà a haver una ter­cera opor­tu­ni­tat, però ja sense gaire con­vicció.

Ens podem afer­rar a l'arbi­tratge, i venen ganes de fer-ho, però sobre­tot és ine­vi­ta­ble posar-se les mans al cap per la falta d'acti­tud dels juga­dors del Barça en les pri­me­res gro­gues: que no sabien de quin peu calça aquest col·legiat i el nivell que té? De veri­tat les gro­gues de Jordi Alba i Ney­mar són de pro­fes­si­o­nals que estan mínima­ment capa­ci­tats per jugar el par­tit de dis­sabte? Quina decepció, quina indolència i quina ràbia tot ple­gat.

Des de fa anys, amb lli­gues i Cham­pi­ons per avor­rir, seguei­xen sent les tres dar­re­res de Johan Cruyff les que més evi­den­cien la importància de tenir un entre­na­dor comme il faut a la ban­queta per ges­ti­o­nar moments com aquest i aca­bar gua­nya­dor. Des de fa anys, o el Barça arriba al final del curs fol­gat i ven­ce­dor de tot, o no pesca res. I aquest curs, dona­des les mos­tres d'indolència com la de Màlaga, res fa pen­sar que s'arri­barà a fer alguna cosa gran, al marge de la final de copa con­tra l'Alavés, casu­al­ment un equip de la part baixa que, com el Màlaga (dos cops aquest any) i el Depor­tivo, han pas­sat la mà per la cara a l'equip de Luis Enri­que.

Quina man­dra que fa aquest Barça, perquè, tenint el poten­cial que té, i certa neces­si­tat de fer alguna rotació per no enge­gar-ho tot a rodar, tot i que en anys ante­ri­ors es va arri­bar fins al final amb un onze poc agi­tat, el més nor­mal és que amb el mínim canvi es des­faci.

Avui a Torí sor­tirà l'equip de gala sense el lesi­o­nat Bus­quets. Després dels fets de Gra­nada, res em fa pen­sar que l'acci­dent a París fa unes set­ma­nes no es pugui repe­tir, amb l'agreu­jant que no veig la Juven­tus fent la toia com el PSG al Camp Nou.