Periquitos d'alta volada
Si agafem les últimes sis jornades de lliga, ens adonarem que l'Espanyol és el tercer equip més en forma. Tretze punts de divuit possibles és un bagatge sensacional tenint en compte el moment de la temporada en què ens trobem, ara que tothom s'hi juga les garrofes. L'inici de la temporada no va ser gens esperançador per a l'equip espanyolista. Tot i l'arribada de fitxatges contrastats, amb experiència al primer nivell, el conjunt blanc-i-blau rebia gols a tort i a dret. Era gairebé impossible sumar punts perquè la quantitat de gols en contra era sagnant. El partit contra l'Eibar que es va disputar a l'estadi de Cornellà-el Prat, cap allà al mes d'octubre, va ser un punt d'inflexió. En la mitja part, el marcador reflectia un 0-3 que va encendre els ànims de l'afició espanyolista. La continuïtat de Quique Sánchez Flores estava, fins i tot, en entredit. Des de la part baixa de la classificació tot es veia molt fosc. Aleshores, va arribar la reacció. L'Espanyol va empatar el partit amb una exhibició espectacular de caràcter.
De llavors ençà, Quique Sánchez Flores va fer un gir al seu plantejament. Es va adonar que si seguien encaixant tants gols seria impossible mantenir-se en l'elit del futbol estatal. L'estructura defensiva va començar a ser la màxima prioritat. Un Diego López consolidat sota els pals i un eix central amb Diego Reyes i David López van trencar tots els registres d'imbatibilitat.
L'Espanyol defensa amb dents i ungles i fa atacs esporàdics amb la màxima efectivitat. Segurament, el futbol que desplega no és el més vistós que els aficionats periquitos han paladejat, però té un grau d'eficàcia fora de qualsevol dubte. Disciplina defensiva, organització en la pressió i aprofitament de dues armes que avui dia són letals en el futbol modern: les jugades a pilota aturada i el contraatac. “El més important no és tenir el control de la pilota, sinó el control del partit. És cert que arribem menys, però són ocasions més clares.” Així parlava Quique Sánchez Flores després de la victoria al camp del Leganés de diumenge passat, amb un gol en el minut 92 marcat en un contraatac exquisit. Un resum perfecte: deixar al rival tenir la pilota i colpejar-lo quan menys s'ho espera. Amb aquesta fórmula l'Espanyol somia. Els periquitos volen alt.