Com a mínim el Barça havia de fer tres gols a un equip al qual només n'hi havien fet dos arribats a aquest punt de la Champions. Era el repte. Era el discurs de les últimes hores. Era indiferent qui marqués. El Barça n'havia de fer tres. Com fos. Era tornar a fer el que van fer amb el PSG al Camp Nou i el que no van fer ni a París ni a Torí. Als blaugrana els agrada complicar-se la vida. O que els hi compliquen. O s'emboliquen tot sols. En les últimes hores, Luis Enrique va deixar públicament enrere el discurs i els dubtes que havia manifestat tot just després del partit a Torí, probablement empentat per l'optimisme dels jugadors, per fugir de la vergonya de la derrota i encara més de la primera part del mal partit que van fer.

L'ambient va acompanyar. El Camp Nou va confiar en l'equip. La Juve no es va arronsar. És la vecchia signora. No renuncia a res. No la va espantar la cridòria. Ni l'àrbitre, que va voler xiular poc, es va impressionar. Molta tensió. Domini del Barça i contraatacs dels italians. I més tensió. Sabien que havien de capgirar un resultat. Sabien que havien d'atacar amb seny. Amb coratge. I paciència. Molta paciència. Passaven els minuts i de moment no hi havia gols. Era bo que no els fessin els italians. Era més preocupant que no els fes el Barça. S'acabava la primera part i la feina sense fer. Molta empenta i ben poc encert. L'àrbitre, de l'escola de Mateo Lahoz, però holandès. Va fer tornar bojos els jugadors blaugrana, i sense gols una mica més.

S'esperava la remuntada. Quedava menys paciència. I menys temps. I més neguit. Al camp i a la graderia. Fer gols a un equip que no n'hi fan és tot un repte. I fer-ne com a mínim tres... impossible. Ni amb tres davanters centre. Arran de pal, sí. A la xarxa dels italians no hi va anar cap xut. Buffon tenia poca feina. Els blaugrana estaven imprecisos però insistents. I sense inspiració. I sense gols. S'acabava el temps. No es van rendir. Van atacar amb poc convenciment. Dominaven per no res. S'acabava el temps. El públic del Camp Nou va agrir l'esforç. I sabia que diumenge hi ha partit. Un altre partit. Diferent. Esperat. Messi tampoc no va marcar contra Buffon. Messi continua a dos gols dels 500 amb la samarreta del Barça. Neymar va marxar tocat. El partit era o tot o res. No hi va haver remuntada. Ni gols. Ni semifinals. Fins a l'any que ve.

Els madrilenys ja són en les semifinals. L'Atlético sense fer gaire soroll. El Real Madrid amb soroll. Molt soroll. I si hi hagués hagut videoarbitratge en el partit contra el Bayern, probablement no hi seria. Però hi és. El Barça no. D'aquí a quatre dies quedem al Bernabéu. Toca lliga. Tot o res. Un altre cop.