El futbol massa sovint sembla allunyat de la cultura quan precisament és al revés. El futbol va néixer perquè una classe social, la burgesia anglesa, tenia temps lliure i disposava de recursos per malgastar-lo. Si ens hi fixem bé, pretenia disminuir l'agressivitat i l'esperit bel·licós excessiu a l'Europa industrial, on van començar a aparèixer esports lligats a una Europa democràtica allunyada d'esperit, que no de fets, de la idea de la guerra. L'època victoriana, o la Suïssa neutral interiorment, però amb una llarga ombra d'interessos econòmics de tota mena. No passa res si es domina mig món per la força imperial mentre l'oficialitat sigui occidental i la carn de canó autòctona sigui a milers de quilòmetres.

Els obrers, la gent popular, també va començar a disposar de més hores lluny de la feina, i els esports amb demostrat sacrifici personal, com la boxa i el ciclisme, van atraure les masses fins que no va a arribar una pilota que va enlluernar tothom. On hi havia indústria i reivindicació, el futbol arrelava. A Catalunya, on hi havia anglesos, com a Palamós i a Barcelona; a Espanya, a Huelva, o al País Basc. A Madrid, els germans Padrós, mataronins del tèxtil, van haver de lluitar contra la festa sanguinària dels bous, fins que hi van conviure en convertir-la en una festa nacional carpetovetònica gràcies a un estat reaccionari, d'esquerra o dreta, sempre contra el progrés. Contra la gent. Per això com amb els toros, s'han afaitat els partits i les competicions a favor de l'equip del règim.

Cal fer entrar tot el que envolta la cultura del futbol i el seu profund sentit social identitari, que no deixa de ser una lectura cultural, en el món de la literatura, la història, la sociologia i el pensament. Si triomfa la cultura de la barbàrie als estadis, s'enfonsarà. Aleshores serà un entreteniment més, el que tota societat necessita de lleugeresa i tot el que tan molesta d'aquest esport tan fascinant s'ensorrarà com un castell de cartes. Falta molt i molt, però el Barça, pel seu fet singular, és l'equip que ha d'iniciar aquesta tasca en l'àmbit català, estatal i internacional.