Diumenge vam veure un gran partit amb tots els ingredients d'un bon espectacle (passió, qualitat, lluita, intensitat, alegria, drama i èxtasi final). Per al barcelonisme va ser una nit màgica i, d'alguna manera, ens va fer oblidar altres nits. Però hem de viure el present i pensar en clau de futur i, per tant, hem de gaudir d'aquesta meravellosa victòria a Madrid i pensar en el final de la temporada. Crec que fins aquí tots podem estar d'acord, però vull anar una mica més enllà i explicar-vos el meu neguit respecte a com pot afectar, en clau estratègica i basant-me en la trajectòria decisòria o d'actuació de l'actual Barça, aquesta gran victòria al Bernabéu.

Les reaccions de l'equip tècnic, de Robert i d'alguns membres de la junta directiva són raonables i demostren la necessitat que hi havia d'aconseguir un bon resultat. Sempre és important, desitjable i un orgull guanyar a Madrid en qualsevol situació, però, en aquest moments, era molt necessari per a l'actual equip directiu. Ara bé, com serà la reacció postèxtasi Bernabéu? Com plantejarem el futur? Qui dirigirà el rumb del Barça l'any vinent? Què s'ha de fer per millorar aquest equip? Són Preguntes que tot el barcelonisme es fa. En una situació més o menys normal s'estudiaria què ha passat, es faria un diagnòstic adequat i es posaria fil a l'agulla per millorar cadascuna de les àrees amb mancances o que són millorables i llavors és marcarien uns objectius. Després faríem l'estratègia i el pla d'accions adequat, sempre acompanyat d'un pla de contingència per si les coses no acabessin de sortir com tots desitgem. I, llavors, què podria passar?

Us faig un plantejament que desitjo de tot cor que no succeeixi. Imagineu-vos que després de la victòria al Bernabéu alguns s'embalessin i pensessin que potser no estem tan malament. Que tenim el millor jugador del món i que no ens hem equivocat amb els fitxatges, que simplement s'han d'adaptar. L'equip fa un bon joc i hem de continuar amb la mateixa estratègia. Si a això li sumem que guanyem la lliga, encara que sigui en l'últim segon i ho arrodonim amb la copa, llavors, ja ho tenim. Només necessitem ser continuistes i fer un parell de canvis a l'equip i ja està. És a dir, l'estratègia és bona, les decisions han estat correctes i les petites coses que han succeït durant aquest curs han estat això, petits entrebancs i mala sort.

La veritat, si això fos així, em temo que hauríem de pensar que, en aquest cas, el millor seria perdre la lliga i la copa. Però, sabeu què? No puc. El meu sentiment barcelonista no em deixa desitjar una altra cosa que no sigui que ho guanyem tot encara que el risc sigui tan gran.