Diu­menge vam veure un gran par­tit amb tots els ingre­di­ents d'un bon espec­ta­cle (passió, qua­li­tat, lluita, inten­si­tat, ale­gria, drama i èxtasi final). Per al bar­ce­lo­nisme va ser una nit màgica i, d'alguna manera, ens va fer obli­dar altres nits. Però hem de viure el pre­sent i pen­sar en clau de futur i, per tant, hem de gau­dir d'aquesta mera­ve­llosa victòria a Madrid i pen­sar en el final de la tem­po­rada. Crec que fins aquí tots podem estar d'acord, però vull anar una mica més enllà i expli­car-vos el meu neguit res­pecte a com pot afec­tar, en clau estratègica i basant-me en la tra­jectòria decisòria o d'actu­ació de l'actual Barça, aquesta gran victòria al Ber­nabéu.

Les reac­ci­ons de l'equip tècnic, de Robert i d'alguns mem­bres de la junta direc­tiva són rao­na­bles i demos­tren la neces­si­tat que hi havia d'acon­se­guir un bon resul­tat. Sem­pre és impor­tant, desit­ja­ble i un orgull gua­nyar a Madrid en qual­se­vol situ­ació, però, en aquest moments, era molt neces­sari per a l'actual equip direc­tiu. Ara bé, com serà la reacció postèxtasi Ber­nabéu? Com plan­te­ja­rem el futur? Qui diri­girà el rumb del Barça l'any vinent? Què s'ha de fer per millo­rar aquest equip? Són Pre­gun­tes que tot el bar­ce­lo­nisme es fa. En una situ­ació més o menys nor­mal s'estu­di­a­ria què ha pas­sat, es faria un diagnòstic ade­quat i es posa­ria fil a l'agu­lla per millo­rar cadas­cuna de les àrees amb man­can­ces o que són millo­ra­bles i lla­vors és mar­ca­rien uns objec­tius. Després faríem l'estratègia i el pla d'acci­ons ade­quat, sem­pre acom­pa­nyat d'un pla de con­tingència per si les coses no aca­bes­sin de sor­tir com tots desit­gem. I, lla­vors, què podria pas­sar?

Us faig un plan­te­ja­ment que desitjo de tot cor que no suc­ce­eixi. Ima­gi­neu-vos que després de la victòria al Ber­nabéu alguns s'emba­les­sin i pen­ses­sin que pot­ser no estem tan mala­ment. Que tenim el millor juga­dor del món i que no ens hem equi­vo­cat amb els fit­xat­ges, que sim­ple­ment s'han d'adap­tar. L'equip fa un bon joc i hem de con­ti­nuar amb la mateixa estratègia. Si a això li sumem que gua­nyem la lliga, encara que sigui en l'últim segon i ho arro­do­nim amb la copa, lla­vors, ja ho tenim. Només neces­si­tem ser con­ti­nuis­tes i fer un parell de can­vis a l'equip i ja està. És a dir, l'estratègia és bona, les deci­si­ons han estat cor­rec­tes i les peti­tes coses que han succeït durant aquest curs han estat això, petits entre­bancs i mala sort.

La veri­tat, si això fos així, em temo que hauríem de pen­sar que, en aquest cas, el millor seria per­dre la lliga i la copa. Però, sabeu què? No puc. El meu sen­ti­ment bar­ce­lo­nista no em deixa desit­jar una altra cosa que no sigui que ho gua­nyem tot encara que el risc sigui tan gran.