Un de gran amb mentalitat defensiva, que involucra els companys, endreçat i que sincronitza l'equip, o un base com ara Mike James, temerari i de joc instantani i simplificat? Quin escolliríem per fer feliç Xavi Pascual?

Escombrat pel Fenerbahçe i amb l'autobús desfent milles cap a Atenes, deia Nick Calathes, referint-se als 6 punts (26% en tirs de camp i 11% en triples), 4 assistències (2,7 pilotes perdudes) i 3,7 de valoració amb els quals havia signat la sèrie, que havia jugat “com una merda”. Solucions en blanc i negre però no pas sorprenents, oposades als 14,2 punts (55% i 35%), 6,8 assistències (1,7 pèrdues) i 19,2 de valoració de la primera volta però que, en la continuada pèrdua de confiança del jugador, eren cosines germanes de les de la segona: 6,1 punts (27% i 16%), 4,6 assistències (2,3 pèrdues) i 5,9 de valoració. Com s'ordena, com s'ajusta el triangle tècnic, base i equip en un bàsquet forçat cada vegada més a localitzar els focus de creació des dels desajustaments?

Descodificada, i després d'anotar nou dels primers deu punts del Panathinaikòs en la sèrie (10-16), la crònica del play-off del base grec neix i mor en els dotze minuts que juga dels últims 17:41 del primer partit (11-40 i del 47-31 al 58-71 final). En el segon, Pascual, des del play-off del 2011 emocionalment descontrolat quan s'enfronta amb Obradovic i habitualment tret de la pissarra pel serbi, el va canviar a 2:50 abans d'acabar el tercer quart (54-58) i ja no el va tornar a fer jugar. I en l'últim, Calathes, titular en cada partit de l'Eurolliga, no surt en l'inici en la segona meitat, entra quan falten 25 segons per acabar el tercer quart (52-42) i deixa la pista per no tornar a jugar quan falten 6:18 per al final del partit (63-44).

Diu la... llegenda? que rarament un base és millor jugador l'últim dia que entrena amb Xavi Pascual en comparació a com era el primer dia que ho va fer, perquè, amb el pas del temps, és corregit i superat per la densitat tàctica del tècnic. Sabem quin és el tipus de base de Pascual, que volia coure els partits amb Calathes, trossejar-los amb James i consolidar les iniciatives acabant de nou amb el grec, però el fet és que, en el punt àlgid de la temporada, es va haver de jugar el pa amb el base indomable. A peu canviat.