Els bases i Xavi Pascual

Un de gran amb men­ta­li­tat defen­siva, que invo­lu­cra els com­panys, endreçat i que sin­cro­nitza l'equip, o un base com ara Mike James, teme­rari i de joc ins­tan­tani i sim­pli­fi­cat? Quin esco­lliríem per fer feliç Xavi Pas­cual?

Escom­brat pel Fener­bahçe i amb l'autobús des­fent milles cap a Ate­nes, deia Nick Calat­hes, refe­rint-se als 6 punts (26% en tirs de camp i 11% en tri­ples), 4 assistències (2,7 pilo­tes per­du­des) i 3,7 de valo­ració amb els quals havia sig­nat la sèrie, que havia jugat “com una merda”. Solu­ci­ons en blanc i negre però no pas sor­pre­nents, opo­sa­des als 14,2 punts (55% i 35%), 6,8 assistències (1,7 pèrdues) i 19,2 de valo­ració de la pri­mera volta però que, en la con­ti­nu­ada pèrdua de con­fiança del juga­dor, eren cosi­nes ger­ma­nes de les de la segona: 6,1 punts (27% i 16%), 4,6 assistències (2,3 pèrdues) i 5,9 de valo­ració. Com s'ordena, com s'ajusta el tri­an­gle tècnic, base i equip en un bàsquet forçat cada vegada més a loca­lit­zar els focus de cre­ació des dels desa­jus­ta­ments?

Des­co­di­fi­cada, i després d'ano­tar nou dels pri­mers deu punts del Panat­hi­naikòs en la sèrie (10-16), la crònica del play-off del base grec neix i mor en els dotze minuts que juga dels últims 17:41 del pri­mer par­tit (11-40 i del 47-31 al 58-71 final). En el segon, Pas­cual, des del play-off del 2011 emo­ci­o­nal­ment des­con­tro­lat quan s'enfronta amb Obra­do­vic i habi­tu­al­ment tret de la pis­sarra pel serbi, el va can­viar a 2:50 abans d'aca­bar el ter­cer quart (54-58) i ja no el va tor­nar a fer jugar. I en l'últim, Calat­hes, titu­lar en cada par­tit de l'Euro­lliga, no surt en l'inici en la segona mei­tat, entra quan fal­ten 25 segons per aca­bar el ter­cer quart (52-42) i deixa la pista per no tor­nar a jugar quan fal­ten 6:18 per al final del par­tit (63-44).

Diu la... lle­genda? que rara­ment un base és millor juga­dor l'últim dia que entrena amb Xavi Pas­cual en com­pa­ració a com era el pri­mer dia que ho va fer, perquè, amb el pas del temps, és cor­re­git i superat per la den­si­tat tàctica del tècnic. Sabem quin és el tipus de base de Pas­cual, que volia coure els par­tits amb Calat­hes, tros­se­jar-los amb James i con­so­li­dar les ini­ci­a­ti­ves aca­bant de nou amb el grec, però el fet és que, en el punt àlgid de la tem­po­rada, es va haver de jugar el pa amb el base indo­ma­ble. A peu can­viat.