Opinió

Bonucci i l'art de la verticalitat

La seva fiabilitat en la sortida de la pilota en llarg és clau en el joc de la Juve

Pep Guar­di­ola explica que Johan Cruyff li deia sem­pre que la pri­mera opció de pas­sada que havia de pri­o­rit­zar era la de bus­car a Romário. Aquest con­cepte figu­rava en un lloc pri­mor­dial de l'esquema tàctic de l'entre­na­dor holandès. La idea no era, però, llançar una pilota i aban­do­nar a la seva sort el punta perquè es busqués la vida. Era la pri­mera pedra de l'ela­bo­ració d'un atac que bus­cava poten­ciar la ver­ti­ca­li­tat. La pas­sada havia de pro­cu­rar sem­pre dei­xar en la millor dis­po­sició el recep­tor i en un per­cen­tatge molt alt de les acci­ons gene­rava una altra situ­ació clau: que aquest recep­tor deixés la pilota de cara perquè els inte­grants de la línia de mig­cam­pis­tes esti­gues­sin, un altre cop, en la millor dis­po­sició per detec­tar els espais gene­rats on podien des­car­re­gar la pas­sada defi­ni­tiva o bé ata­car aquests espais amb una con­ducció per atraure rivals i per­me­tre tro­bar els com­panys lliu­res. Un dels juga­dors que més bé va saber inter­pre­tar aquest paper de rebre la pilota i dei­xar-la de cara va ser José Mari Bakero. Una actu­ació tàcti­ca­ment clau, però que una gran majo­ria d'afi­ci­o­nats no va saber valo­rar en la seva justa mesura. De fet, més aviat era objecte de burla fins al punt de pen­jar-li el mot de Patra­sic.

El paper de Koe­man com a pas­sa­dor en llarg també va ser excel·lent. En el pano­rama actual, el cen­tral que millor inter­preta aquesta aposta per la ver­ti­ca­li­tat és Leo­nardo Bonucci (1-5-1987), el defensa de la Juven­tus. L'enèsim reci­tal de Bonucci es va pro­duir en les semi­fi­nals de la lliga de cam­pi­ons al camp del Mònaco. L'inter­na­ci­o­nal italià, a més de tenir una riquesa tàctica defen­siva exu­be­rant, es con­ver­teix sem­pre en el pri­mer ata­cant de l'equip torinès. Lle­geix a la per­fecció els movi­ments dels seus com­panys més avançats que bus­quen el des­mar­catge entre línies (Dybala sol ser una referència habi­tual) i la seva tècnica li per­met asse­gu­rar amb fia­bi­li­tat la sor­tida de pilota. Les estadísti­ques són con­clo­ents. En la lliga ita­li­ana, acre­dita una mit­jana de 70 pas­sa­des per par­tit amb una pre­cisió del 87,3%. Aques­tes xifres aug­men­ten el seu valor quan es com­prova que només un 2,9% de les pas­sa­des que fa són cap enrere, men­tre que les pas­sa­des enda­vant són un 38,6%. A més, ell figura en la gènesi de deu oca­si­ons clares de gol per al seu equip gràcies a les 207 pas­sa­des en llarg encer­ta­des sobre un total de 323. En la lliga de cam­pi­ons, a part de sobre­sor­tir en estadísti­ques defen­si­ves, Bonucci també acre­dita un per­cen­tatge supe­rior al 80% en els nou par­tits que ha jugat. Avui, en la tor­nada con­tra el Mònaco, tor­narà a exhi­bir l'art de la ver­ti­ca­li­tat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)