Em sembla tan obvi que el Barça paga i pagarà un preu en termes esportius, econòmics i judicials, pel seu suport a la democràcia com indignant és que hi hagi qui aprofiti l'adhesió del club al Pacte Nacional pel Referèndum com a element per continuar llançant punyals contra la gestió esportiva del club. La qüestió nacional i la gestió esportiva no tenen res a veure, que ja som grandets.

En algun moment m'ha semblat que el posicionament del Barça en el debat nacional ha estat tebi i tardà. Però he de reconèixer que, com a mínim, ha estat. També en l'adhesió que tant critiquen ara alguns. En comptes de focalitzar les fòbies de sempre contra els de sempre, per què no preguntem en veu alta quin sentit té el silenci de la resta de clubs grans de Catalunya? En el punt on estem, la indefinició només es pot entendre com un suport als que no volen que votem.

Anys enrere, quan Bartomeu encara no era president, el vicepresident Carles Vilarrubí va fixar una posició del club –“el Barça, com a club català, estarà al costat del que decideixi la majoria de Catalunya”– que en aquell moment em va semblar que no era mullar-se prou i que permetia alguna ambigüitat. Però s'ha d'admetre que el club ha seguit aquella línia, que ha cedit el Camp Nou per vies catalanes, concerts i que ha estat explícit en la defensa dels drets del poble català.

Els que acusen el Barça de voler tapar el debat sobre la gestió esportiva amb el debat polític són justament sospitosos del contrari, de voler tapar la qüestió essencial del país durant l'última dècada amb un debat sobre gestió esportiva d'un club. Sí, el més important del país, però només un club. I tot això no tapa que es pugui i s'hagi de ser crític amb la gestió esportiva. Perquè l'argument que el Barça s'ha de mantenir neutral perquè és un club que té seguidors que pensen de manera diferent és fal·laç com pocs. El Barça és un club de matriu catalana (com l'Espanyol, el Girona, el Nàstic, el Joventut, el Granollers, el Reus..., no?) i un moment excepcional com l'actual, d'agressió política i judicial, de negació de la llibertat d'expressió fins i tot al Parlament, exigeix respostes excepcionals.

No situar-se al costat de la majoria social de Catalunya no és ser neutral. Aquesta és l'altra gran mentida de l'espanyolisme negacionista. No donar suport a la majoria implica estar al costat dels que neguen els drets d'una nació perquè la consideren seva, colonitzada. No els empara la llei, perquè la llei s'ha canviat al llarg de la història, per acord o pel pes dels fets. Ja és hora que els clubs esportius de Catalunya es mullin sense amagar-se en una pretesa neutralitat que és una mentida tramposa.