Segurament si féssim una enquesta entre els aficionats al futbol, i aquests deixessin de banda durant uns minuts els seus colors, una bona part coincidiria a elegir la Premier League anglesa com la lliga més atractiva que hi ha ara mateix a Europa i a tot el planeta. Estadis plens a vessar, quatre o cinc equips amb possibilitats de guanyar el títol gairebé cada temporada, pressupostos econòmics molt potents, un sistema dels drets televisius que fomenta més l'equilibri que no pas la desigualtat, i com a conseqüència una part important de les principals figures futbolístiques mundials jugant-hi.

Tot això sembla difícil de discutir. Quatre equips diferents han estat campions els últims cinc anys. Fortes inversions dels propietaris de clubs aquests darrers anys i quantitats astronòmiques pagades per molts dels seus flamants fitxatges.

Però més enllà de tots aquests atractius arguments, la Premier League també té una altra cara no tan espectacular i cridanera i que ja fa un temps que ha aixecat un cert debat a Anglaterra. I aquest és la direcció cap on va el futbol anglès.

L'arribada de jugadors d'arreu ha frenat, molt més que a d'altres lligues, la progressió de futbolistes britànics i fins i tot també d'entrenadors. Hi ha clubs que amb prou feines tenen tres o quatre jugadors del país a les seves plantilles. La selecció anglesa ja fa temps que no figura entre les millors del panorama europeu, i la resta de seleccions britàniques, amb tots els respectes, són més aviat de segona línia.

Pel que fa als tècnics, les dades encara són més contundents. Aquesta temporada onze dels vint entrenadors de la Premier League són estrangers. I a l'inici del campionat el nombre era de catorze. Els set primers equips classificats ara mateix en la lliga tenen tots tècnics de fora. I si exceptuem Alex Ferguson amb el Manchester United, l'últim entrenador britànic que va guanyar una lliga va ser el també escocès Kenny Dalglish el 1995 amb el Blackburn Rovers i l'últim anglès, Howard Wilkinson el 1992 amb el Leeds United.

No cal dir que l'experiència d'entrenadors que darrerament han provat sort fora d'Anglaterra tampoc ha estat gaire profitosa. Només cal veure els exemples en la lliga espanyola de Gary Neville en el València la temporada passada i ara de Tony Adams en el Granada.

Probablement la Premier League és la més llaminera, en molts sentits, de totes les lligues que hi ha a Europa, però el preu que en pagarà el futbol anglès pot tenir, en un futur no gaire llunyà, unes conseqüències força negatives, si és que no les està patint ja.