“Aquest any és molt divertit veure els partits del Real Madrid”, em va dir fa poc un meu amic gallec seguidor del Deportivo, i va afegir que suposava que a mi em costaria divertir-m'hi. A ell, de fet, li agrada molt el futbol i, des del seu deportivisme amb doble sentit, es mira amb distància, sense gaire implicació, la lluita dels clubs poderosos. Pot simpatitzar més amb el Barça que amb el Real Madrid, però s'ho mira d'una manera desafectada, sense el partidisme que, de la mateixa manera que ha fet que els seguidors madridistes fossin incapaços de reconèixer el futbol meravellós que el Barça va fer durant anys, ens porta a molts barcelonistes a sentenciar que el Madrid no juga a res, però que, a més de comptar sempre amb unes quantes ajudes arbitrals, disposa certament d'individualitats amb molt de talent i amb una plantilla extensa finançada de manera opaca amb els contactes d'un dels amos d'Espanya. Curiosament, en una conversa telefònica posterior al partit en què Messi va marcar al Bernabéu el gol triomfant en l'últim minut, un altre meu amic gallec, aquest sí, barcelonista, em va dir: “Però si el Madrid no juga a res...” En relació amb el cinema, aquests dos meus amics gallecs es coneixen. Un viu a la Corunya i l'altre, a Santiago de Compostel·la. No sé si han parlat recentment del joc del Madrid, però, fent jo la connexió mental, em va semblar com si un contestés l'altre. Tanmateix, aquesta idea que “el Madrid no juga a res” circula com a mínim entre els barcelonistes de manera universal i potser fins i tot té altres simpatitzants. Jo mateixa l'he adoptat, potser perquè quan veig els partits del Madrid només vull que perdi i ni em fixo en la manera com juga.

És interessant el motiu pel qual per al meu amic de la Corunya és divertit veure aquest any els partits del Madrid: “No especula gens.” I és així que, segons ell, fa possible partits amb un futbol vibrant, a vegades espectacular, plens de sorpreses, que també poden ser negatives per al Madrid. No passa sovint, però ho va ser en el cas de l'esmentat partit que va perdre contra el Barça. Li vaig haver de donar la raó: si el Madrid, havent aconseguint empatar jugant amb deu i fent-ne prou amb un empat per pràcticament tenir guanyada la lliga, no hagués volgut guanyar segurament Messi (sense oblidar la conducció espectacular de Sergio Roberto, que, des de la zona defensiva pròpia, va dur la pilota fins a l'àrea contrària) no hauria marcat. Certament, no especulen, s'arrisquen i, en la majoria d'altres casos, triomfen. Tenen sort, sí, però la busquen. La meva religió no em permet fer-me del Madrid, però estic a favor de no especular.