Hem anat netejant el joc de suposades brutícies en nom dels partits de guant net, dels crims perfectes sense sang ni empremtes que no han existit mai i, còmodament i volgudament emmordassats per la doble moral, obliguem una vegada acaba el partit a no parlar públicament dels àrbitres ni de les seves errades, no llevat que s'accepti ser deliberadament facturat en el següent partit (i sancionat fora de càmera). Tot el que passa en un partit és fruit de la bona intenció, volem fer creure, aquí no ha passat res i l'arbitratge és intocable i quan l'entrenador o el jugador gosen qüestionar-ho els canals oficials ho silencien, manipulant la història purgant-hi la polèmica, la disputa que li és essencial i que està naturalment vinculada a l'enfrontament entre rivals.

Hem anat depurant l'escena blasfemant del seu maniqueisme d'origen, negant que això va de bons i dolents, de la mala i la bona fe tot dissociant l'esport professional entre el que és moral i el que és privat. Contradient el que és per definició la criatura, un espectacle públic i que també demana, com a l'NBA saben bé i no deixen de practicar, el combat dialèctic a oïdes del poble. Que necessita la crítica a l'arbitratge si el protagonista no s'ha sentit respectat, el take that for data o la denúncia de la intencionalitat del jugador brut quan fa una falta que té conseqüències. Es-pec-ta-cle, polèmiques del joc que duren dos o tres dies, que no van a més, que aguanten el relat entre partits i que són l'esquer que genera i amplifica l'avui indispensable presència en els mitjans.

De tot això aquí no se'n pot parlar i s'ha substituït per martingales i debats que a l'aficionat li interessen dues i tres merdes. Disputes de legalitats, normes, astúcies i ficcions que no tenen res a veure amb el joc. Discursos de lligues i tornejos, de qui no puja i quants no en baixen, de quants serem i de qui tancarà les finestres i amb quin passaport ho farà i que tomba i que gira. Un etern retorn a falses polèmiques que esgoten l'aficionat i malfereixen la feina de jugadors i tècnics, que minen el públic i les audiències i que enverinen de mort el producte.