Hem anat nete­jant el joc de supo­sa­des brutícies en nom dels par­tits de guant net, dels crims per­fec­tes sense sang ni emprem­tes que no han exis­tit mai i, còmoda­ment i vol­gu­da­ment emmor­das­sats per la doble moral, obli­guem una vegada acaba el par­tit a no par­lar públi­ca­ment dels àrbi­tres ni de les seves erra­des, no lle­vat que s'accepti ser deli­be­ra­da­ment fac­tu­rat en el següent par­tit (i san­ci­o­nat fora de càmera). Tot el que passa en un par­tit és fruit de la bona intenció, volem fer creure, aquí no ha pas­sat res i l'arbi­tratge és into­ca­ble i quan l'entre­na­dor o el juga­dor gosen qüesti­o­nar-ho els canals ofi­ci­als ho silen­cien, mani­pu­lant la història pur­gant-hi la polèmica, la dis­puta que li és essen­cial i que està natu­ral­ment vin­cu­lada a l'enfron­ta­ment entre rivals.

Hem anat depu­rant l'escena blas­fe­mant del seu mani­que­isme d'ori­gen, negant que això va de bons i dolents, de la mala i la bona fe tot dis­so­ci­ant l'esport pro­fes­si­o­nal entre el que és moral i el que és pri­vat. Con­tra­di­ent el que és per defi­nició la cri­a­tura, un espec­ta­cle públic i que també demana, com a l'NBA saben bé i no dei­xen de prac­ti­car, el com­bat dialèctic a oïdes del poble. Que neces­sita la crítica a l'arbi­tratge si el pro­ta­go­nista no s'ha sen­tit res­pec­tat, el take that for data o la denúncia de la inten­ci­o­na­li­tat del juga­dor brut quan fa una falta que té con­seqüències. Es-pec-ta-cle, polèmiques del joc que duren dos o tres dies, que no van a més, que aguan­ten el relat entre par­tits i que són l'esquer que genera i ampli­fica l'avui indis­pen­sa­ble presència en els mit­jans.

De tot això aquí no se'n pot par­lar i s'ha subs­tituït per mar­tin­ga­les i debats que a l'afi­ci­o­nat li interes­sen dues i tres mer­des. Dis­pu­tes de lega­li­tats, nor­mes, astúcies i fic­ci­ons que no tenen res a veure amb el joc. Dis­cur­sos de lli­gues i tor­ne­jos, de qui no puja i quants no en bai­xen, de quants serem i de qui tan­carà les fines­tres i amb quin pas­sa­port ho farà i que tomba i que gira. Un etern retorn a fal­ses polèmiques que esgo­ten l'afi­ci­o­nat i mal­fe­rei­xen la feina de juga­dors i tècnics, que minen el públic i les audiències i que enve­ri­nen de mort el pro­ducte.