Hi ha una relació abso­luta entre qui mana a la llotja del Ber­nabéu, la Fede­ració Espa­nyola i el Col·legi d'Àrbi­tres. Tots bar­re­jats fan un aque­larre que recorda la cor­rupció del PP que no s'atura, però que tam­poc paga, ni pena. Ni en pèrdua de vots, ni tor­nant els diners.

Una Madrid con­nec­tion que per­met les més estra­nyes mar­tin­ga­les a l'equip de Flo­ren­tino, home de ter­ratrèmols i altres nego­cis sen­si­bles, molt ric, més ric encara gràcies al PP i el PSOE. Un home que, no se sap com, tot ho acon­se­gueix. Hi ha qui diu que té pei­xada la premsa espor­tiva madri­le­nya; altres, que a la premsa de la caverna ell hi té una llarga ombra que inti­mida els peri­o­dis­tes. Els de més enllà afir­men que tot val per atu­rar el Barça, l'equip català que dona suport al referèndum. L'equip català repu­blicà que veié com el seu pre­si­dent era assas­si­nat, men­tre el pre­si­dent que faria gran el Madrid era un fei­xista posat a dit pel gene­ral Franco amb carta blanca per a tota mena de tram­pes i cor­rup­ci­ons.

El fut­bol, però, segueix i seguirà. Ahir n'era un bon exem­ple. Amb passió, encerts i erra­des. Però mai hem de dei­xar de des­ta­car, per damunt dels resul­tats, que s'ha de jugar hones­ta­ment. No pot ser que molts pen­sin, com Zidane, que la gent que no vol que el Madrid gua­nyi és perquè creu que si falla alguna via ja apa­rei­xerà per aju­dar-lo, sigui com sigui. Això és, algun tri­bu­nal –d'això a Madrid hi ente­nen molt– espor­tiu o arbi­tral que ja afi­narà, com deia el minis­tre “ inno­cent” Fernández Díaz, la cosa. Men­tre la gent del Delta, com tota la resta, cor­nuts i pagant el beure.

El fut­bol és un esport, un espec­ta­cle d'il·lusi­ons, però no per això hem de dei­xar de denun­ciar la per­mis­si­vi­tat impune i il·legal de Ser­gio Ramos i Cris­ti­ano, fins i tot en temes fis­cals, com denun­cia l'Europa honesta. Madrid con­nec­tion farà de tot, el que sigui, per via civil o cri­mi­nal, sem­pre que hi hagi interès patriòtic espa­nyol a defen­sar o obte­nir. La llista és llarguíssima, començant per la lliga, la selecció esta­tal i aca­bant amb el que és més impor­tant que res, la nos­tra riquesa, drets i nació.