Opinió

Perfils estimulants

La primera llista de Sampaoli ja és un missatge que vol una nova Argentina

No hi ha diners, no hi ha estruc­tura, la base no fun­ci­ona –la sub- 20 ha nau­fra­gat en el mun­dial tot i tenir bons actius–, la situ­ació és límit i l’exigència és màxima. Ara mateix sem­bla evi­dent que la ban­queta de la selecció argen­tina és un cara­mel enve­ri­nat, una cadira cotit­zada però calenta, encara amb l’olor de cre­mat d’entre­na­dors com Bauza, Mar­tino i fins i tot Sabe­lla, a qui arri­bar a la final d’un mun­dial no li va estal­viar un via­cru­cis de crítiques, d’inse­gu­re­tats i del sabor pàl·lid d’una selecció que va arri­bar al Mara­canã a bat­ze­ga­des, sense aca­bar d’embo­li­car bé Messi i amb les fogo­na­des del 10, les cur­ses de Di María i les atu­ra­des de Romero com a única ban­dera.

L’albi­ce­leste no sem­bla el millor eco­sis­tema per començar un pro­jecte. I menys ara, quan toca enca­rar la fase final de la clas­si­fi­cació mun­di­a­lista i no en la millor de les con­di­ci­ons. Però suposo que Sam­pa­oli es deu haver vist en situ­a­ci­ons pit­jors. Recor­dem que va aban­do­nar l’Argen­tina per la porta del dar­rere a prin­cipi de segle, que al Perú fins i tot va dor­mir en un parc de bom­bers i que abans de con­ver­tir-se en un feno­men mun­dial va viure la pre­ca­ri­e­tat fut­bolística de qui s’ha cul­ti­vat des de baix. Per tant, per difícil que sem­bli, per a Sam­pa­oli el nou repte ha de sem­blar una bene­dicció. Per caòtica que sem­bli la situ­ació de l’AFA i els pro­ble­mes enquis­tats d’un país que es queixa que no hi ha late­rals ni mig­cam­pis­tes capaços de con­di­men­tar el fut­bol de Messi. Encara no ha ater­rat, i Sam­pa­oli ja ha enviat un mis­satge amb una llista que res­pira aire fresc i que alli­bera l’Argen­tina del seu ABC, de les cares de sem­pre. José Luis Gómez és un late­ral fantàstic, però el fet de jugar al Lanús mai l’havia col·locat en l’apa­ra­dor. Lan­zini i Pare­des tenen capa­ci­tat per jugar entre línies, un per­fil asso­ci­a­tiu que li ha fal­tat a l’Argen­tina dar­re­ra­ment i tots dos han aga­fat pes fut­bolístic en la Pre­mier i en la Serie A. El Papu Gómez mai ha estat un pro­jecte de selecció, però el seu any a l’Ata­lanta avala l’opor­tu­ni­tat, men­tre que Icardi és sim­ple­ment el 9 més com­plet del país i és incom­pren­si­ble el seu oblit fins avui. Falta temps i calma, però com a mínim Sam­pa­oli sem­bla dis­po­sat a escru­tar nous camins.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)