No hi ha diners, no hi ha estructura, la base no funciona –la sub- 20 ha naufragat en el mundial tot i tenir bons actius–, la situació és límit i l’exigència és màxima. Ara mateix sembla evident que la banqueta de la selecció argentina és un caramel enverinat, una cadira cotitzada però calenta, encara amb l’olor de cremat d’entrenadors com Bauza, Martino i fins i tot Sabella, a qui arribar a la final d’un mundial no li va estalviar un viacrucis de crítiques, d’inseguretats i del sabor pàl·lid d’una selecció que va arribar al Maracanã a batzegades, sense acabar d’embolicar bé Messi i amb les fogonades del 10, les curses de Di María i les aturades de Romero com a única bandera.

L’albiceleste no sembla el millor ecosistema per començar un projecte. I menys ara, quan toca encarar la fase final de la classificació mundialista i no en la millor de les condicions. Però suposo que Sampaoli es deu haver vist en situacions pitjors. Recordem que va abandonar l’Argentina per la porta del darrere a principi de segle, que al Perú fins i tot va dormir en un parc de bombers i que abans de convertir-se en un fenomen mundial va viure la precarietat futbolística de qui s’ha cultivat des de baix. Per tant, per difícil que sembli, per a Sampaoli el nou repte ha de semblar una benedicció. Per caòtica que sembli la situació de l’AFA i els problemes enquistats d’un país que es queixa que no hi ha laterals ni migcampistes capaços de condimentar el futbol de Messi. Encara no ha aterrat, i Sampaoli ja ha enviat un missatge amb una llista que respira aire fresc i que allibera l’Argentina del seu ABC, de les cares de sempre. José Luis Gómez és un lateral fantàstic, però el fet de jugar al Lanús mai l’havia col·locat en l’aparador. Lanzini i Paredes tenen capacitat per jugar entre línies, un perfil associatiu que li ha faltat a l’Argentina darrerament i tots dos han agafat pes futbolístic en la Premier i en la Serie A. El Papu Gómez mai ha estat un projecte de selecció, però el seu any a l’Atalanta avala l’oportunitat, mentre que Icardi és simplement el 9 més complet del país i és incomprensible el seu oblit fins avui. Falta temps i calma, però com a mínim Sampaoli sembla disposat a escrutar nous camins.